Francesc Cabrera Ortolà

(Benissa 1846-1932). Pedagog i eclesiàstic. Efectuà els seus estudis en el Col·legi del Corpus Christi, a València, on fou degà i adquirí els graus de doctor en teologia i sagrada escriptura i llicenciat en filosofia i lletres. Obtingué per oposició el curat de Terrateig, al qual va renunciar. Exercí el seu ministeri pastoral a Benissa com a capellà de les ermites de Sant Jaume de Benimarco i Sant Vicent de Pedramala, a més d'un benefici en la parròquia. Intervingué com a síndic de la parròquia en les reclamacions fetes pel clergat als efectes de les desamortitzacions i s'ocupà de l'administració de les obres del nou temple. Home de sòlida preparació cultural excel·lí en diferents branques del saber, especialment en ciències físiques, astronomia i matemàtiques a més de dominar les llengües mortes de llatí, grec i hebreu i les vives del francés i nocions de l'anglés. En la creació per l'arquebisbe Sancha en l'any 1896 de les Preceptories de Llatí, com evident necessitat de millorar la formació dels futurs seminaristes i dotar a la resta d'estudiants de pobles importants d'una educació moderna, li fou encomanada la creació de la corresponent a Benissa. Organitzà i dirigí aquest centre en el seu domicili particular del Pla dels Molins impartint totes les matèries personalment redactant els programes d'estudis dels centres oficials adaptant-los als seus alumnes. Fou el propulsor de totes les vocacions universitàries nascudes a Benissa entre darreries del segle XIX i primers del XX. Redactà i seguí, fins pocs mesos abans de la seua mort un dietari on recull multitud de notícies produïdes en la seua contemporaneïtat.

Bibliografia: «Mossén Francisco Cabrera Ortolà, doctor en teologia». J. J. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta, de Benissa. Any 1973. Historia de la iglesia en Valencia. Vicente Cárcel. 1986.