Francisco Torres Gutiérrez
(Benissa 1918-Madrid, ca. 1990). Financer. Era fill del metge Josep Torres Mengual i de la benissera Enriqueta Gutiérrez Torres. La seua vida professional va transcorre a Madrid, ciutat on mantenia bones relacions en significats ambients del poder econòmic i polític del moment. Va col·laborar amb les autoritats benisseres de darrer dels anys cinquanta i bona part dels seixanta del segle XX, en la resolució de molts afers necessaris per al desenvolupament de Benissa, en especial la conducció de les aigües potables. Es vinculà per una llarga temporada al seu poble natal on establí la seua residència estiuenca al Tros Vell o a la casa de l'actual Seu Universitària. Restaurà la vella casa de l'Asil del carrer dels Desemparats fent intervenir a prestigiosos arquitectes restauradors del Patrimoni Nacional de l'Estat espanyol. Aquella casa es convertí durant uns anys en un centre estiuenc d'animada vida social en un intent de reviscolar la vella tradició benissera de les classes benestants que tant de protagonisme van tindre en el segle XIX. Practicà la filantropia sufragant obres al temple parroquial donant peces d'art com un valuós eccehomo. En l'ordre urbanístic influí en la redacció d'un ambiciós pla de reforma de la plaça del Rei Jaume i Glorieta promovent el disseny d'un aparcament soterrani, que finalment no es va portar a terme. La prematura mort de la seua muller el féu abandonar progressivament la seua presència a Benissa, radicant definitivament la seua vida a Madrid.