Joaquim Abargues Domènec

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca

(Benissa 1844-1886). Alcalde. Succeí en l'alcaldia a Gabriel Mas Grimalt, i presidí l'ajuntament de 1872 a 1874. Coincidí en el govern estatal amb la monarquia d'Amadeu de Savoia, les regències de Serrano i la Primera República. Fou un temps convuls i de canvis en tots els ordes entre els quals cal incloure la guerra carlista amb l'aixecament a Benissa de la partida comandada per Josep Feliu, les insurreccions cantonalistes, el colp d'estat de Pavia i el pronunciament de Martínez Campos que restaurava la monarquia dels Borbons. En l'any 1873 els successos de la insurrecció cantonalista de Cartagena provoquen la presència a les nostres costes d'una armada de fragates que desembarquen tropes a Calp i segresten a les autoritats d'aquella vila. Joaquim Abargues, alertat per aquell perill, convoca sessió municipal aprovant-se la formació de les milícies urbanes. Benissa pertanyia a la vuitena companyia del Batalló número vint-i-dos. La crida de la companyia s'havia de realitzar el segon dia de Nadal de l'any 1873 a la plaça del convent no podent-se elegir els càrrecs de comandament per no assistir els convocats, que tampoc ho feren l'endemà ni en la tercera convocatòria del quatre de gener de 1874. En el clima de malestar general en què es visqué eixe moment aquesta corporació no tingué espai per a dur a terme cap projecte de govern i limitant-se a prendre les mesures administratives indispensables. Donà pas a Antoni Torres Orduña, nou alcalde a partir de 1874. Joaquim Abargues, políticament, va tindre simpaties per la formació demòcrata de Francesc d'Assis Cabrera. En el pla personal era un ric hisendat, fill de Josep Abargues Feliu i Concepció Domènec i estava casat amb Clara Torres Orduña, i per tant, parent de l'adversari polític de Cabrera, Antoni Torres Orduña. Junt amb Antoni Cabrera Ortolà va fundar la banca coneguda per Banca «Abargues y Cabrera», reconvertida després de la seua mort en «Banca Viuda de Abargues y Cabrera».