Joaquim Feliu Rodríguez de la Encina
(Benissa 1835-1887) Alcalde. Ostentà el càrrec en dues ocasions. La primera fou dirigint consistoris de poca durada en l'any 1875, moment que alterna amb Joan Benavent Pastor i Antoni Torres Orduña. Coincidí en eixe espai amb l'acabament de la guerra carlista. En la comissió del càrrec d'alcalde en eixe primer període va viure les dures mesures implantades pel governador civil Francisco Corbalán en ordre a la repressió dels possibles rebrots del carlisme en la demarcació, situacions que va compartir amb els altres alcaldes Joaquim i Joan Abargues. Tornà a exercir el càrrec entre 1878 i 1883, també en espais breus viscuts dins del clima polític originat per la Restauració monàrquica causa de molts períodes trencats per les eleccions, situació coneguda com el «sistema del torn». D'aquesta forma les legislatures nacionals foren en 1876 constituents i la de 1879 regida per la nova llei electoral amb la qual el vot estava reservat tan sols als propietaris contribuents reduint, per tant el cens electoral. D'eixa forma el terreny polític estava molt controlat per la influència dels cacics i les grans famílies de l'oligarquia. A Benissa es succeeixen en eixa època freqüents alternances en el poder municipal on Joaquim Feliu ha de compartir l'Ajuntament amb Bernat Rosselló Ivars. No obstant la freqüència d'entrades i eixides d'alcalde i regidors és un moment on es fan algunes obres importants destacant la suavització del pendent del Cantó de les Cabres i la urbanització de les voreres del carrer Ample de Sant Josep que es convertirà en un lloc on celebrar les grans concentracions humanes en ocasions de festes i altres actes multitudinaris. També a la Plaça Major es donaven per acabades les obres i es pensava a fer allí els mercats habituals, instant en què s'aprofita perquè l'Ajuntament declare el sistema mètric decimal com a mesures obligatòries en les transaccions comercials. L'Ajuntament procedia a elaborar el cens de propietaris que donava pas al primer Amillarament, sol·licitant alhora que les muntanyes de la Solana i la Mallada Verda foren de domini municipal, decisió que serviria d'una important font de recursos per a nodrir els pressupostos municipals. Una altra millora a destacar va ser el trasllat de les restes cadavèriques del vell cementeri al nou del Pla de Bonet, quedant aquell completament clausurat. Joaquim Feliu, en l'ordre personal era un ric propietari rural amb finques a Benissa i a Calp. Estava casat amb Matilde Frigola i Palavicino, baronessa de Bugete. Manà construir una gran casa pairal al Pla dels Molins de tanta singularitat que va servir de capçalera al trobo descriptiu de la comarca de la Marina, fet per mossén Dídac Ciutat, que comença així: «Benissa, casa Feliu/tota de pedra picada/ En Eixaló els bons bacons/amb un pam de cansalada».
