Josep Iborra Martínez

(Benissa 1929. València 2011). Escriptor i crític literari. Inicia la seua formació al convent de pares franciscans, de Benissa, continuant-la després a Alcoi i a València on culmina les carreres de dret i filosofia i lletres. Becat per la institució Alfons el Magnànim prepara càtedra exercint la docència als instituts de Xàtiva, Linares, Alberic i Gandia, finalitzant a la Universitat de València on és nomenat director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació. Ha estat president de la Secció de Literatura de la real Sociedad Económica de Amigos del País. És considerat com un dels millors assagistes i crítics del País Valencià. Persona reflexiva, estudiosa i erudita ha format part de nombrosos jurats de premis literaris, rebent ell a la vegada el reconeixement com ara el Premi d'Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta (2004) i el Rovira i Virgili (2006). Ha estat col·laborador a les revistes Claustro, Verbo, Serra d'Or, Saó i El Temps. En narrativa ha publicat Paràboles i prou (1955) i més tard s'ha decantat per l'assaig com Fuster portàtil (1982) (premi d'assaig Joan Fuster de 1981), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d'un bizantí (2006). L'ajuntament de Benissa, en reconeixement a la seua figura, posà el seu nom a l'Institut de Batxillerat

Bibliografia: Antología de escritores benisseros. B. Capó i J. J. Cardona. 1985. Gran Enciclopèdia Catalana. (Vol. 13 i 28). Gran Enciclopedia de la Region Valenciana (Vol. 5, edició de 1973 i 8, edició de 2005)