la partida de Fanàdics

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
Fanàdics des de la mar.

1686: «confrontatur cum pinerum Fanadichs» (AHMB. Protocol notarial de Pere Cabrera de Rafael).
1805: «dos jornales de tierra, con parte de una casita de campo situados en el término de esta villa partida de Fanadix» (Testamentària de partició de Guillem Cabrera. Notari Pasqual Malonda.17/2).
1824: «y 3 hanegadas en la partida de Fanadixs» (Protocol notarial del notari de Benissa Pascual Malonda en escriptura de venda de Vicent Ivars de Pedro Mià. Documentació familiar de mossén Joaquim Crespo).
1842: «y las tierras de la partida de Fanadis» (Document particular de la partició de l'herència de Josepa Rosselló i Miquel Crespo. Arxiu personal de mossén Joaquim Crespo).

Pràcticament tota la zona marítima de Benissa pren, per generalització, aquesta denominació toponímica. En altre temps fou un lloc solitari i molt boscós amb l'única finalitat de ser terreny de pasturatge i aprofitament de la fusta. Òbviament era poc poblat pel fet de trobar-se molt lluny del poble de Benissa, a la qual cosa s'afegia el mal estat dels camins que comunicaven amb ella. Aquesta situació que va obligar a la construcció de la carretera que data del període de la dictadura de Primo de Rivera. És tractada per Coromines en l'Onomasticon, vol. IV, 188, que li dóna una etimologia àrab ('el barranc'). Una part es comparteix amb el poble veí de Teulada i tant en aquest terme com en el de Benissa es troba completament urbanitzada.

Coordenades: II, 11-C