la por
En temps antics el mercat de productes com ara el tabac, teles precioses i el café, estaven subjectes a lleis proteccionistes de l'Estat i obligades a passar per duana. Per ometre eixe pas, i estalviar-se el pagament dels impostos, entraven els bagatges il·legalment per mar. Malgrat que en el segle XIX es crea el cos de carabiners per vigilar la costa el contraban es seguia efectuant i els entesos en la pràctica realitzaven l'operació de nit i utilitzant cases properes a la costa per amagar els fardells. Amb la finalitat d'evitar la visita de curiosos aquelles cases, denominades cases de la por, estaven voltades de misteris, amb llums fosforescents fetes amb focs de sofre davant de portes i finestres, crits esgarrifosos i carreres pels camins de gent disfressada de la forma més horrible. Es féu famosa a la casa de la por de Lleus una aparició vestida amb pells de hiena, com també pel camí de Pinos llençols penjats a garrofers amb un fanal nugat a un extrem. La por, nom que pren l'aparició fantasmal, és també coneguda com a buguerota. Al terme de Benissa existien dues cases de la por, una als Lleus i l'altra a Pedramala.
Locucions
- Fer més por que moros: Dita popular que una cosa s'ha de témer.
- La por és lliure: que la temença de les coses no és igual per a tothom.
Bibliografia: Coses típiques de la Marina, la meua comarca. Francesc Martínez Martínez. 1970 (reedició de la de 1912). Los fantasmas de Alicante, Valencia y Castellón. Francisco G. Seijo. 1979.
