mestre d'aixa

Nom que se li donava a qui practicava l'ofici de constructor de carros, forcats i resta d'eines utilitzades als treballs agrícoles. Emprava com a ferramenta principal distints tipus d'aixa, d'aquí que els mestres de la professió foren coneguts per eixa característica. L'ofici exigia una bona qualificació de l'artesà que no sols havia de conéixer a fons els secrets de la fusta, sinó que a més havia de dominar la tècnica de forja del ferro i aspectes de la mecànica general. En el mercat laboral de Benissa no es coneix la professió fins que el terme no està dotat de vies de comunicació que permeten el trànsit de carruatges, cosa que ocorrerà a la segona meitat del segle XIX. En les guies industrials de 1922 estan oberts al públic a Benissa els establiments de Dulce Ribes i Josep Vidal. L'activitat prosseguirà fins a 1970 en què tanca el darrer taller de Benissa que regentava Pere Font.

Bibliografia: La tragineria a la Marina Alta. J. J. Cardona. 1990.