mitger o anar a mitges
Forma d'explotació agrària en la qual per un contracte establit un propietari cedia l'aprofitament de les seues terres a un jornaler o llaurador escàs de finques pròpies no percebent aquest pel seu treball cap remuneració la qual l'obtenia a l'hora de vendre les rendes que partia amb el propietari real. Era una pràctica poc usual tant perquè era complicada d'ajustar com perquè s'establien convenis en què entraven o no els adobs, composició de marges caiguts, pagament de les esporgades i altres, aspectes que sempre portaven a ser font de conflicte. La major part de les vegades en què s'aplegava a aquesta forma de convenis era entre persones de la mateixa família, normalment pares ja vells i fills fadrins encara no emancipats. El cens agrari de 1960 mostra que de les 4.599 ha dedicades al conreu tan sols 152 són a mitges.