negra

És una malaltia del raïm produïda per un fong de la família de les erisifàcies i del gènere dels necator. Ataca en major proporció al fruit, i en menor amplitud, a les fulles. Apareix quan les condicions climatològiques li són favorables, com ara la presència prolongada del vent de gregal a darrers de la primavera i primers d'estiu o un ambient nuvolós i humit de llevant o llebeig. La característica principal són unes taques de color cendrós obscur sobre la pell del raïm, senyal per la qual aquesta plaga els llauradors la denominen negra. Ataca també als pàmpols fins que els produeix una necrosi. El tractament és amb sofre en pols, que actualment es realitza amb solucions líquides ruixant amb màquina, llavor que abans era una feina molt penosa per les molèsties que causava irritant els ulls dels llauradors, per tal com es feia introduint el sofre dins d'uns saquets i espolsant sobre el cep i raïm. Per això era convenient fer el tractament a l'alba i primeres hores del dia, per ser el moment on regna la calma i no es presenta el vent que fa malbé l'operació o causa les irritacions oculars a l'operari. Com que és una plaga que apareix de sobte, un costum pràctic i arrelat entre els llauradors benissers, era prevenir-la actuant sobre el cep en el moment de nàixer els primers brots, pràctica que és coneguda com ensofrà de xipreret (aspecte que té el raïm en la seua naixença). Després es procurava que fins unes setmanes abans de la recollida el raïm estiguera sempre polsimant de sofre efectuant periòdicament el tractament, que va sofrir una millora quan aparegueren les primeres màquines o motxilles que deslliuraren al llaurador d'aquell penós procediment inicial. La primera vegada que es té constància d'aquesta malaltia dels ceps es situa en l'any 1865 quan en sessió de l'Ajuntament de data 23 de desembre la corporació acorda demanar a Govern Civil una baixada dels impostos perquè «la cosecha de vino que diez años ha podia calcularse en 30.000 arrobas desde la aparición del oidium ha venido a la baja gradualmente hasta la cifra de 8 o 9.000 arrobas». La necessitat de trobar solucions a les constants epidèmies va portar a l'ajuntament a l'any següent a nomenar a dos perits agrònoms perquè estudiaren les mesures a prendre. El diagnòstic degué ser eficient per tal com en les basses de l'arrendament de consums per a l'any 1886 ja es posava el sofre com un dels productes afectats pels impostos. D'ençà que es va conéixer la forma de tractar la plaga no es té constància d'una greu incidència en la producció de les collites de raïm, tal com la ja descrita de 1865.