orgue
Instrument musical. No es pot precisar amb exactitud el moment en què la parròquia de Benissa compta amb un orgue per a solemnitat de les funcions litúrgiques. Malgrat l'escassetat d'informació quant a l'instrument, no és el mateix el referit al càrrec d'organista, del qual constatem que es paguen nòmines en el segle XVIII a diferents músics encarregats del seu servei. Aquest orgue primitiu, però sense constar el nom de l'organista, estava en funcionament segons expressa el llibre de Racional ja en l'any 1634 L'orgue primitiu, del que ignorem el constructor i característiques, arrossegava deficiències que a partir de la segona meitat del segle XIX semblen intensificar-se, observació que es pot comprovar als llibres de la Fàbrica parroquial. L'orguener parisenc Albert Randeynes, que acabava d'instal·lar-se a València, dissenya i dirigeix en l'any 1893 una restauració molt important aprofitant part dels registres antics i acoblant-ne de moderns, feina que faran els mestres Alcarria, Perales i Achille. Pràcticament es tractava d'un instrument nou on Randeynes havia aportat tots els sistemes propis dels orgues del romanticisme. L'instrument va sofrir posteriors modificacions degudes als orgueners Josep Pijerán i Antoni Garcia que afegiren alguns registres supletoris que quedaran definitivament completats en l'any 1930 per Pere Palop Marín, nebot i continuador del taller de Randeynes, moment en què el desmunta de l'església de Sant Pere i el trasllada al nou temple aprofitant l'ocasió per a acoblar la gamba i la veu celeste. Amb eixa definitiva obra l'instrument queda amb dos teclats de 4 octaves i el pedal, quedant a l'exterior dos clarins, trompa real i trompeta de campanya. La caixa es faria a Benissa així com els afegits i reparacions que estan a càrrec de l'ebenista Josep Ivars. En l'any 1936 fou destruït i cremat pels incontrolats que saquejaren l'església. L'absència de l'instrument després de la guerra civil féu obligatori emprar en la part musical de les funcions d'església un harmònium molt simple i pobre de recursos fins que en l'any 1962 s'inaugurava l'orgue nou. L'actual instrument és obsequi de Manuel Rius i Taulet i la seua esposa Rosario Mas, marquesos d'Olèrdola. Va ser construït per Joan Rogent Massó, propietari de la casa «Orgues de Nostra Senyora de Montserrat», ubicada a Collbató i harmonitzat per Gabriel Blancafort. La disposició del nou orgue és de 2 teclats de 56 notes i pedal de 30, sent la transmissió elèctrica. L'església del convent dels franciscans va tindre un orgue que va construir Randeynes en l'any 1893. Comptava amb dos teclats de 56 notes i d'un pedaler de contres de 13 notes. En l'any 1936 va seguir la mateixa desgràcia que el parroquial sent destruït pels incontrolats. Probablement el convent comptaria en temps antic amb algun orgue de reduïdes dimensions. Una nota del llibre de comptes del convent, corresponent a l'any 1830, fa indicació d'un permís del provincial pel qual s'autoritza a deixar constància en les existències de plom i estany i una reserva de tres reals de bilió per a compondre l'orgue.
Bibliografia: Orgue de Benissa (Col·lecció Orgues del País Valencià) Núm. XXIV. J. J. Cardona. 1981. Orgues i organistes de Benissa. J. J. Cardona. 2009.