Orxelles
Contingut
la partida d'Orxelles
1768: «sita en el término de esta villa partida de Orchelles» (AHNE. Testament de Belanda Feliu. Executòria d'hidalguía de Josep Ivars).
En l'entrada "Orxella" del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Coromines es diu que es tracta d'una espècie vegetal (Roncella tinctoria) que té aplicacions en la tintoreria antiga, d'ací prové el mossarabisme "Orxella". L'article parla del topònim mossàrab benisser "Orxelles". Si tenim en compte que la font de la partida és molt prop de Benissa i la presència del brollador podria servir als antics menestrals tintorers en la seua faena, és possible donar per solucionada aquesta onomàstica. Per eixa banda es troben també les opinions de Sanchis Guarner (Revista Valenciana de Filologia, vol. V, 24) on es decanta pel diminutiu de "l'orxa" (del preromà urci).
Coordenades: I, 2-E
el barranc d'Orxelles
1825: «finca en la partida de Orchelles lindando con el barranco en medio" (Protocol notarial del notari Pasqual Malonda en escriptura de venda de Josep Ivars a Josep Pineda. Documents personals del prevere mossén Joaquim Crespo).
Barranc que es forma a partir del partidor de l'aigua de la bassa del llavador i continua per a ajuntar-se al cap de poc de formar-se amb el de Sant Antoni; els dos junts arriben a Serrallonga per a unir-se al del Quisi.
la costera o el camí d'Orxelles
1598: «confrontatum cum itinere [...]. et cum itinere de Orxelles» (APB. Capbreu declaratiu de càrregues testamentàries. Declaració de Joan Cabrera).
1865: «y el arreglo del camino de Orchelles» (AHMB. LLibre d'Actes 14/5).
És el camí que comença a l'entrada del carrer Grao dins del nucli urbà de Benissa i continua fins a la font d'Orxelles formant un pendent molt pronunciat.
la font d'Orxelles
1875: «y se pague a José Santacreu por arreglos en la Fuente de Orchelles» (AHMB. Llibre d'Actes pàg. 215).
Brollador d'aigua que compta amb la seua cova. Té un acceptable cabal que ha servit en èpoques antigues per a donar servei al comú de veïns del poble. Les aigües sobrants han aprofitat per al reg de les terres que li són properes.
el llavador d'Orxelles
1830: «tierra lindante con la expresada balsa o safareig en Orchelles con todo el derecho que tenemos de regar» (Protocol notarial del notari de Benissa Josep Cerdà en escriptura de venda de Josep Pérez. Documents personals de mossén Joaquim Crespo).
Les aigües del brollador de la font són conduïdes per un tub subterrani fins a una bassa o safareig que en diverses èpoques sofrí modificacions i darrerament va ser cobert (anys vint del segle XX) amb un sostre per deslliurar del sol i de les pluges les dones que hi anaven a fer la bugada.
