pigota

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca

(verola) Malaltia de caràcter epidèmic, molt contagiosa i que es presenta amb forta febre, dolor de cap i als lloms i vòmits. Després d'aquest símptoma a la pell del malalt li apareixen pústules que acaben supurant i al cap d'una setmana van assecant-se produint molta picor. Abans del descobriment de la seua vacuna en l'any 1798, la pigota era considerada una temible malaltia que causava, en especial en la població infantil, un elevat nombre de defuncions. Molt probablement el pic de mortalitat infantil detectat a Benissa en l'any 1766 devia tindre com a causa una epidèmia de pigota. D'un total de defuncions de 172 habitants 133 corresponen al segment de població que va des de xiquets de pocs dies fins als que han complit els nou anys. Els brots més importants corresponen a febrer, març i abril (23, 44 i 14) i un repunt al mes d'agost (15). L'increment de la taxa de natalitat observada a partir de 1768 caldria atribuir-la, entre altres factors, a la necessitat d'augmentar la població infantil, tan durament afectada per aquella epidèmia. Semblant opinió ens la dóna l'extraordinària mortaldat ocorreguda entre el 17 de juny i el 4 d'octubre de 1787 on moren 102 xiquets, molt probablement a causa d'eixa afecció. A excepció dels infants fills de famílies principals, amb vas de soterrar propi a la parròquia, per a la resta s'habilita un fossar comú al cementeri proper a la plaça del Portal. Com el darrer episodi descrit, l'epidèmia de 1787, origina en els anys següents una necessitat d'incrementar la natalitat, per tal com, a partir d'eixa data, i la dècada següent els índexs són superiors als fins eixe moment conegut. La primera notícia epidèmica a Benissa, i definida com a tal pel diagnòstic dels metges, cal situar-la en l'any 1879, sent atribuïda al contagi patit pels treballadors que havien anat a fer la temporada de plantar arròs a la Ribera. Les mesures preses no foren altres que posar vigilància a la porta de la casa dels afectats i evitar que sortiren al carrer, a més de les ajudes econòmiques a les famílies més pobres. Es donaren altres invasions importants com la de 1887 que féu inviable la celebració de la Fira de Sant Antoni i que es repetí també en 1897. L'any 1902 el periòdic El Centinela és acusat de donar una notícia que un focus de pigota s'havia declarat a Benissa al mateix temps que es preparava la celebració de la Fira de Sant Antoni. Per eixa circumstància els comerciants es negaren a acudir al poble originant per part de l'Ajuntament la redacció de bans que es feren col·locar a tots els pobles de la comarca. El comerç de Benissa i un grup d'exaltats demanaren satisfaccions al capità Cabrera, director de la publicació. Quan la sanitat pública facilità la vacuna adient i obligà a la vacunació general es va donar per dominada aquesta sèrie d'epidèmies que mai tornaren a ser el flagell episòdic que de tant en tant apareixia per Benissa.