política
Activitat humana que es relaciona amb l'art de governar i administrar a la societat. L'apartat que correspon a Benissa l'iniciem amb el liberalisme de principis del segle XIX, i continua fins a l'època actual. Les Corts de Cadis, amb la presència del benisser Joaquim Abargues Feliu com a diputat, enceta el camí pel qual els ciutadans de Benissa poden accedir al govern, local o d'altre àmbit, identificats en les diverses opcions que marquen els diferents partits polítics. Des d'eixe moment la sensibilitat política queda concretada en els corrents de progressisme o conservadorisme.
Els diversos idearis que la política posa a l'abast dels ciutadans aplega a Benissa, durant tot el segle XIX i gran part del XX, de la mà de les oligarquies rurals representada pels Feliu (progressisme) i dels Torres (conservadorisme). El contacte que membres d'ambdues famílies mantenen a les capitals per qüestió d'estudis o afers professionals són la via per on penetren a Benissa les ideologies del moment. Les poderoses famílies aportaran a la política local i nacional el seu marcat protagonisme, amb els progressistes Joaquim Abargues Feliu, Josep Feliu Sala, Joan, Joaquim i Josep Feliu Rodríguez de la Encina, Joaquim Abargues Domènec, o amb el conservadorisme representat per Francesc Pasqual Torres Feliu i en especial pels Torres Orduña (Antoni i Carles). Entrats en el segle XX, desapareguts els vells interpretes de les opcions progressistes, acabdillarà el progressisme Francesc d'Assís Cabrera Ivars, tenint enfront d'ell Antoni Torres Orduña, que, mort en l'any 1914, passa el poder polític conservador al seu fill Joan Torres Sala.
La conformació de totes les corporacions municipals durant eixe període les integraran individus identificats, o dependents, del lideratge que detecten els Torres, i els Feliu i continuadors. En definitiva es pot dir que la política local està a mercés del caciquisme, tant el progressista com el conservador, que han de marcar indistintament els Feliu o els Torres. El curt període de la influència progressista que encarna Francesc d'Assís Cabrera, ja dins del segle XX, no té una clara continuïtat a excepció de les intervencions de Vicent Capó Palacios, cas aquest darrer que caldria emmarcar-lo dins dels moviments obreristes (treballadors del ferrocarril de la Marina). Gran part dels ajuntaments sorgits durant el primer terç del segle XX són de clara significació conservadora, i d'on sorgirà una nova classe dirigent nascuda de l'emergent burgesia (Antoni Cabrera Feliu, Silvestre Ivars Santacreu, Eduardo Bordes Crespo, Joan Ivars Cabrera i Diego Ivars Ivars). El progressisme (Miquel Argudo Palacio, Cayetano Cervera o Tomás Capó) presenta candidatures a les diferents eleccions, aconseguint actes de regidors però sense possibilitat d'establir un govern propi.
Pocs anys abans de l'adveniment de la II República (1931) hi ha constància que els partits Dreta Regional Agrària, presidida per Silvestre Ivars Santacreu, Partit Socialista, presidit per Jaume Bertomeu Izquierdo i el denominat Ràdio Comunista, presidit per Pere Martínez Soliveres, formen part de l'arc polític local. En l'any 1933, un ofici de l'alcaldia donava compte que els partits existents en aquell moment a Benissa són el Radical Socialista, el Partit Radical, l'Agrupació Socialista, la Dreta Regional Agrària i el sindicat de la UGT. L'any següent els partits que estan presents a Benissa seran la Dreta Regional Agrària, presidida per Silvestre Ivars Santacreu, amb 242 afiliats, l'Agrupació Socialista, presidida per Jaume Bertomeu Izquierdo, amb 17 afiliats, el Partit Radical, presidit per Secundino Ripoll Llavador, amb 112 afiliats, i el Cercle Tradicionalista, presidit per Joan Blanco Català, amb 27 membres. Sense saber el nombre d'afiliats, i fora de les informacions documentals, estaven presents en la vida política local la Falange Espanyola, presidida per Lluís Cardona Cabrera, el Partit Comunista, presidit per Pere Martínez Soliveres, i, junt amb aquests afiliats a la CNT.
Després de la Guerra Civil de 1936, desapareguts per decret els partits polítics, la vida política va unida amb el partit únic, denominat Falange Espanyola, amb governs municipals presidits pels germans Miquel i Àngel Ivars Ferrer, Joan Giner i Adolfo Torres. A la postguerra els ajuntaments estaran regits per afiliats a la Falange que, tan sols en el període històricament conegut com a tardofranquisme, i amb el desglaç dels esquemes de la dictadura franquista, arriben al govern local ideologies properes a un centre moderat (Salvador Ivars Ortolà, Ricard Vicente i Josep Ivars Ivars). Els anys que precedeixen a la fi del franquisme es caracteritzen pel progressiu dinamisme associatiu, tant en base local com en l'àmbit de país (Partit Socialista Obrer Espanyol, Unitat Democràtica del País Valencià i Aliança Popular).
El Partit Socialista Espanyol (Jaume Castells, Josep Tent, Cayetano Bertomeu) serà el primer que tinga quadres organitzats a Benissa, i al que seguirà immediatament la UCD (Unió de Centre Democràtic) amb Josep Nave, Alfonso Iborra, Andreu Bolufer i altres. La divisió interna dels centristes donà ocasió perquè poques setmanes abans de les eleccions municipals de 1979 es promoguera una iniciativa independent progressista (Pere Cabrera Sendra, Manuel Bru, Joan Ramon Crespo). L'inici del nou període de recuperació de les llibertats democràtiques es significarà per la presència d'ajuntaments presidits pel Partit Socialista (1979 i 1983). Desapareguda la UCD, amb la divisió dels seus afiliats (Partit Popular i Unió de Centre Democràtic), es presentava a les eleccions de 1987 aquesta darrera tenint com a cap de llista a Isidor Mollà Carrió, el qual roman al capdavant del govern municipal fins a 1999. Dins de les successives eleccions municipals tenia també cabuda altres formacions com els nacionalistes (UPV) amb Pere Banyuls i Josep Antoni Santacreu, Esquerre Unida (Antoni Ivars Mancheño, Joaquim Gimeno, Miguel Álvarez) i Unió Valenciana (Francisco Ronda i Ricard Vicente). Les eleccions de l'any 1999 donen pas al predomini de la dreta (Partit Popular) amb un partit presidit per Juan Bautista Roselló que governa des d'aquell any.
Bibliografia: Historia parlamentaria, política y obrera de la provincia de Alicante. Vicente Ramos. 1992. La Segona República a la Marina Alta. Teresa Ballester. 1997. Aproximació històrica a la construcció de la dictadura franquista a Benissa. Robert Llopis. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 2002. Fragments en roig. La memòria republicana a Benissa, 1931-1939. Robert Llopis. Revista de Festes P. Xiqueta. 2004. 25 anys de democràcia a Benissa. Miquel González Ivars. 2006.
