Puríssima Xiqueta

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca

Advocació popular que a Benissa se li dóna a la Immaculada Concepció de Maria representada iconogràficament en un retaule de petites dimensions. Elevada la Puríssima a la categoria de patrona, i cap de la parròquia, és el centre de les devocions del panteó sagrat dels benissers. Segons la història del franciscà fra Manuel Fabregat, va ser lliurada en 1624 per dos peregrins a Joan Vives, veí de Benissa, com agraïment al seu hostalatge. Seguint l'imaginari de la llegenda el quadre fou guardat al fons d'un bagul de l'aixovar observant-se que cada vegada que s'obria la tapa apareixia sempre damunt de la roba sense explicació possible, això, i altres fets considerats miraculosos, aconsellaren que es dipositara el quadre a la sagristia de l'església d'on fou rescatat per a la devoció popular pel vicari mossén Gaspar Tello. En testament atorgat per l'hisendat Josep Feliu, en l'any 1682, es mana una deixa per a fer-li un expositor de plata i bronze, que va ser beneit en l'any 1684 donant motiu a excepcionals celebracions festeres, sent aquest l'origen de la data en què es comptabilitzen els centenaris de les convocatòries patronals. A més de l'expositor es construí un altar on quedava manifestada a la devoció dels devots d'on passava a l'altar major en ocasió de les festes patronals. En l'any 1884, que era el segon centenari, es va modificar l'expositor que no tindria altra transformació fins a 1941 en ser destruït el primitiu en la guerra civil de mil nou-cents trenta-sis, però no el quadre que va poder ser amagat rere una paret obrada en una casa de la partida de Bellita. Entre 1902 i 1929 es construí un nou temple dedicat a la Puríssima, el qual vindria a substituir a l'envellit de Sant Pere. En l'any 1954 era coronada com a patrona de Benissa S'atribueix el quadre a l'escola de Nicolás Borràs donant-se, des del primer instant el nom de Puríssima Xiqueta, atribut popular per a distingir la seua imatge de la corresponent a la del Convent, evidentment, de major format. Les hipòtesis històriques, per la seua banda, van relacionades amb el marc religiós i polític dels temps on es vincula la seua arribada, on els personatges habituals de la llegenda (Joan Vives), pelegrins, etc. van units a altres fets com l'expulsió dels moriscs, necessitat d'estar en línia amb l'integrisme de la Contrareforma, defensa dels franciscans del dogma de la Immaculada Concepció, lluites entre les famílies més influents del poble, i, sempre serà oportú descartar les arriscades, i sense fonamentar, apreciacions del judaisme de Joan Vives i els seus anhels de provar la seua sang de cristià vell amb el foment de la devoció al quadre.

Tema relacionat: Joan Vives

Bibliografia: Benisa y su patrona la Purisima Chiqueta. Fra Manuel Fabregat. 1942 Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002. Bibliografia en honor de la P. Xiqueta. Andrés de S. Ferri. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1991.