seda

Fibra que s'utilitza per a teixir teles de luxe. Es fabrica a partir del capoll que produeix el denominat cuc de la seda, conegut científicament per bombyx mori. La seua introducció a les nostres terres es deu a la cultura agrícola i industrial aportada pels àrabs. Cal també pensar si el topònim Orxelles (font i abeurador), que prové del mossàrab orxella, i que és una planta utilitzada per al tint de les robes, podria ser origen d'alguna indústria, bé quant a manufactura relacionada amb la seda o en un sentit de comercialitzar el vegetal. Després de la vinguda dels primers repobladors catalans es prosseguí amb l'elaboració d'aquest producte del qual, no obstant això, no tenim notícies fins a l'any 1583 amb motiu de la «Taba», que firmen els veïns de Benissa per a rescatar als que havien estat segrestats pel corsari Morataraiz. L'esmentat document afegeix a la quantitat en efectiu mil trenta-sis ducats en seda i altres draps de valor. Eixa cita indica que la seda era una indústria coneguda i que va propiciar el notable creixement del poble per tot el segle XVIII. Cavanilles reconeix en la seua visita de l'any 1792 que havia estat important la seua elaboració, encara que en el moment del seu informe no consta cap establiment de confecció ni es coneix el seu cultiu. La morera, com a productor de la fulla que alimenta als cucs, era un conreu que ocupava terres dels voltants de Benissa i que són citats en la documentació que presenta Josep Ivars del Povil en l'any 1790 per a la seua executòria de noblesa. Entre les finques que componen el seu patrimoni hi ha una plantació de moreres a la partida del Cortó, conreu que segurament devia ser un dels darrers del terme, ja que no segueixen altres notícies, a part de l'esmentada, de la pervivència d'aquesta espècie, que desaparegué pràcticament del terme benisser. La producció sedera de Benissa es destinaria a la venda en gros, com era costum en la majoria dels pobles productors. El filat no sembla fora tradició establida. Tan sols en l'any 1772 es troba l'existència de l'ofici en registrar-se la mort d'un artesà que mor en la misèria. Els preus, per altra banda, estaven subjectes sempre en constant fluctuació. La crisi econòmica de 1765-68 era un bon exemple de la inestabilitat d'aquest conreu. Altres accidents, com la gran gelada del mes d'abril de l'any 1751 que va fer malbé les moreres, seria una altra de les causes del progressiu declinar d'aquest conreu. La fusta de la morera era molt apreciada en ebenisteria per la seua finor i practica absència de nusos. La seda, com a teixit, formava part dels vestits de dona i cavaller com a peça de luxe, com així queda reflectit en tots els documents notarials de dot matrimonial que es firmen a les notaries de Benissa fins primers del segle XX.