Vicent Boigues Morell

(Teulada 1875-València 1936). Eclesiàstic. Efectuà els seus estudis al seminari de València amb un expedient acadèmic elogiat pel claustre de professors d'aquell centre. Pertanyia a una notable generació on destacaren a més d'ell els seus condeixebles Elias Olmos, canonge arxiver de la seu de València i Francesc Moll Vives-Sala, teuladí com ell i catedràtic del seminari. Abans d'obtenir per oposició la rectoria de Benissa exercí el ministeri sacerdotal com a rector de Beniarbeig i Teulada. A Benissa fou rector de 1913 a 1939. La memòria dels benissers el recorda com l'artífex de les obres del nou temple parroquial, edifici que a la seua arribada a Benissa es trobava amb la construcció molt endarrerida, si no parada. De manera eficient organitzà les recaptacions i donatius amb destí a la fàbrica del nou temple aconseguint finalitzar-lo en l'any 1929, procedint a la seua inauguració. Malgrat ser més conegut per aquesta mampresa el rector Boigues desenvolupà el seu curat amb altres realitzacions com fou donar forma al testament de Maria Anna Torres que seguint la voluntat de la seua filla Dolors Piera creava l'asil per a pobres de Benissa. En la seua època moriren els darrers beneficiats, preveres fills del poble, que servien a la parròquia. El doctor Boigues gaudia d'una excel·lent preparació cultural i fou persona respectada per la seua prudència i ponderació. En sobrevindre la guerra civil de 1936 es veié obligat a deixar la parròquia que fou saquejada cremant-se l'arxiu i tot el mobiliari artístic tant el del nou temple com el del vell de Sant Pere. Es refugià a València a casa d'uns parents, d'on tingué novament que fugir. Finalment, i amb vigilància armada a la pensió on residí i greument malalt, moria en setembre de 1936. Acabada la guerra civil les seues despulles foren traslladades del cementeri general de València a l'església de Benissa on fou soterrat al creuer, enfront de l'altar major.

Bibliografia: Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002.