El príncep d'Homburg

El príncep d’Homburg —un capitost de l’exèrcit de Brandenburg ple d’ardor i de somnis de glòria— arrisca la vida encapçalant una càrrega de cavalleria contra l’enemic invasor. L’acció resulta victoriosa, però és contrària a les ordres rebudes. Condemnat a mort per desobediència, el coratjós soldat s’arronsa davant la perspectiva de l’escamot d’afusellament; demana mercè ignominiosament, renuncia a la seua amant a canvi de salvar la vida; però finalment l’orgull li fa traure el millor de si, i s’estima més morir que sobreviure amb una mentida.

El príncep d’Homburg, la darrera obra de teatre de Heinrich von Kleist, conté algunes de les escenes més dramàtiques i commovedores mai escrites sobre un home que vacil·la entre la glòria i la vergonya, l’orgull i la por, l’amor i la mort. És el Hamlet del teatre alemany.

Heinrich von Kleist (1777-1811) és un dels escriptors alemanys més inquietants i més inclassificables. Descendent d'una llarga estirp de militars, va servir en l'exèrcit prussià fins als vint-i-dos anys, però, insatisfet de l'esterilitat de la vida castrense, abandonà el servei. A partir d'aleshores tingué una vida breu i intensa, plena de viatges i de projectes, que van fracassar l'un darrere l'altre. La seua obra literària, radical i sense concessions, fou ignorada i menystinguda pel públic i per la crítica del seu temps. Frustrades totes les seues iniciatives i sense cap reconeixement com a escriptor, acabà suïcidant-se en companyia d'una amiga malalta de càncer. La fortuna de la seua obra, però, ha estat tota una altra. Allò que el feia incomprensible per als seus coetanis, ens el fa molt més pròxim a partir del convuls segle XX, i avui Kleist ocupa un posició preeminent en la literatura universal. En la biblioteca de tot amant de les lletres no hi pot faltar algun dels seus llibres.