Diferència entre revisions de la pàgina «Tendral i marcit»
| Línia 3: | Línia 3: | ||
'''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…». | '''Joan Josep Cardona Ivars''' (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…». | ||
| − | |||
| − | + | Il·lustració de la coberta: La casa del pla dels Molins a Benissa (Miguel García Iranzo).<br/> | |
| − | + | Primera edició: maig del 2013<br/> | |
| − | + | ISBN (paper): 978-84-940877-1-4<br/> | |
[[Category:Tendral i marcit]] | [[Category:Tendral i marcit]] | ||
Revisió de 15:05, 10 feb 2018
Joan Josep Cardona Ivars (Benissa, Marina Alta, 1944) manifesta ja una àmplia perspectiva vital, i pensa, com Montaigne, que «je ne puis tenir registre de ma vie par mes actions… je le tiens par mes fantasies». Les aventures passaren. És un fum. Però queda el gust d’haver-les viscudes, que és el que poc més o menys ve a dir la cita. A més, han de contar-se carregades d’imaginació. Recordar els tràfecs passats s’assembla a la fi de la jornada d’aquell llaurador que descansa assegut sota l’ull del riurau. Mira el solc sembrat i li és grat. Diu no necessitar altra cosa que olorar el gesmiler si és estiu, o el perfum de la llenya que crema si és hivern. És temps de moderació passional i de deixar que el pas per la vida es recorde tal com va ser. Res es pot redreçar. Tampoc millorar o agreujar. Això ha de pensar el visitant si un dia es veu vindre pel camí de casa. Joan Josep és cronista, oficial, diuen, i té un llibre de fets. Si el visitant sent curiositat i el demana, es fa tertúlia. Si tan sols ve de pas, es trau el plat de panses i el vi fondellol. També es raona, però del temps. Ve la nit. El comiat. Ixen els estels. El cronista entra a casa. Obri el llibre i escriu: «Hui ha vingut una persona i volia escoltar històries…».
Il·lustració de la coberta: La casa del pla dels Molins a Benissa (Miguel García Iranzo).
Primera edició: maig del 2013
ISBN (paper): 978-84-940877-1-4
