Juny de 1941. Al principi de l’Operació Barba-roja, els alemanys ocupen la ciutat de Lwów, a la Galítsia oriental (ara Ucraïna). Els nacionalistes ucraïnesos els reben amb aplaudiments. Els soldats del Reich militaritzen el gueto i, poc després, creen un camp de treball per a jueus als afores de la ciutat, al carrer Janowska. En molt pocs dies, una xiqueta d’onze anys perd els seus pares i va a parar al camp «Janowski». És Janina Hescheles.
Amb els ulls d’una nena de dotze anys és el que Janina va escriure el 1944, just després que els antifeixistes la rescatessin del camp i li donessin una llibreta i un llapis. Escrites clandestinament en plena apocalipsi bèl·lica, aquestes memòries reflecteixen una sensibilitat, una intel·ligència i una maduresa molt superiors a la mitjana de la seva edat llavors. L’autora hi relata, amb una sorprenent economia de mitjans, el contacte quotidià cara a cara amb la barbàrie, des de la perspectiva privilegiada d’un infant. El que Janina Hescheles ofereix és inaudit i no ho trobarem ni tan sols en el famós llibre d’Anna Frank: una descripció de les experiències extremes de l’Holocaust, dintre i fora tant del gueto com del món concentracionari, explicades per una adolescent que va sobreviure. Una formidable invitació a reflexionar sobre la vida, la mort i el sentit de la història.
Janina Altman (Hescheles) va nàixer a Lwów (L’viv, Lemberg, Lemberik), i després de sobreviure a la Xoà va acabar els estudis de batxillerat i va emigrar a Israel. És doctora en química, ha exercit com a investigadora en institucions com el Technion (Institut de Tecnologia d’Israel) i la Universitat de Haifa, i ha publicat nombrosos articles en revistes internacionals. És autora d’una novel·la premiada a Israel —basada en les seves pròpies memòries sobre l’Holocaust— i d’un assaig sobre la resistència antinazi entre la joventut acadèmica alemanya. Actualment viu a Haifa.