ressenyes – Riurau Editors

‘Boulez entre nosaltres (i ja era hora)’ de Guillem Calaforra

(Article publicat a la revista L’Espill, núm. 29, primavera del 2015.)

Per voluntat i per atzar. Entrevistes amb Célestin Deliège.
183 pàg., 2014, Riurau Editors

Imaginem que li preguntem, al lector d’aquesta recensió, si coneix algú que hagi llegit algun llibre de Pierre Boulez. Posem-nos en la tessitura més optimista, i imaginem que coneix una persona que va llegir fa temps Puntos de referencia —una mena d’antologia en castellà dels tres volums de Points de repère—, o potser Pensar la música hoy. Aquesta persona serà, amb un 90% (?) de probabilitats, un músic professional en actiu. En algun altre cas molt excepcional, o bé es tractarà d’una persona de cultura universitària (un professor d’estètica?) o bé haurà llegit algun llibre de Boulez en francès. La immensa, descoratjadorament immensa majoria dels melòmans de casa nostra no ha llegit cap llibre de Boulez, ni en castellà, ni en francès, ni en cap altre idioma. Buscar les causes d’aquest fet ens podria portar a molts temes connectats, i el més rellevant no és, al meu parer, el fet que Boulez sigui un compositor de música clàssica contemporània.

Llíria presumeix des de fa anys de ser «la ciutat de la música», com tantes altres ciutats i pobles: fa ben pocs anys que un polític local pretenia aconseguir el mateix títol honorífic per a València. Precisament per a València! Permeteu-me, benvolgut lector, que expliqui una anècdota personal. [Continueu llegint l’article complet en PDF]

Ressenyes de ‘Per voluntat i per atzar’ de Pierre Boulez

«Fa unes setmanes us vaig anunciar amb entusiasme que Riurau Editors havia publicat la traducció al català d’un llibre d’entrevistes amb Pierre Boulez: Per voluntat i per atzar. Ara, que ja me l’he llegit, puc tornar a recomanar-lo amb més motiu encara.»
Enric Iborra, «Per voluntat i per atzar, un llibre de Pierre Boulez», blog La serp blanca, 9-12-2014.

«Pierre Boulez (1922) ha estat un dels músics més interessants i complets de la segona meitat del segle XX. Un compositor clau, un director que ha obert molts camins, també un incansable gestor i un audaç teòric.»
Fèlix Edo Tena, «Pierre Boulez. Des de la tradició fins més enllà», Núvol, 8-12-2014.

«Boulez sempre aporta sensatesa, estructura i coneixement. Per això la lectura d’aquest volum esdevé una font de riquesa i pragmatisme on l’eix principal són les seves obres i les seves experiències com a compositor.»
Albert Ferrer Flamarich, Butlletí Catclàssics, desembre del 2014.

“Un testimoni únic de la Xoà”, de Juli Capilla

Article publicat a la revista L’aiguadolç, núm. 41, tardor 2013, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.

Aquest llibre és el testimoni esgarrifós d’una xiqueta, Janina Hescheles, sobre l’ocupació nazi de la ciutat de L’viv, a la Galítsia oriental, quan aquesta pertanyia a Polònia. Escrit als dotze anys, només dues setmanes després d’ésser alliberada per la resistència antifeixista, Amb els ulls d’una nena de dotze anys conta el pogrom produït en aquella ciutat històricament cosmopolita i multiètnica perpetrat, en primera instància, pels nazis, però amb el beneplàcit dels ultranacionalistes ucraïnesos i la connivència de no pocs polonesos. […]

Descarregueu l’article complet de Juli Capilla en format pdf.

‘Una memòria del dolor’, de Josep J. Conill

Article publicat a la revista L’Espill, núm. 43 (primavera 2013), p. 174-180

Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Janina Hescheles
Traducció de Guillem Calaforra
113 pp., 2012, Barcelona, Riurau

Encete la redacció d’aquestes pàgines, dedicades a glossar el llibre Amb els ulls d’una nena de dotze anys de Janina Hescheles, sota la impressió d’un parell de documents visuals. El primer és un reportatge fragmentari, amb subtítols en anglès, oportunament penjat al mur de Facebook Eitan’s page on Janina Hesheles Altman, 70 years after writing her diary pel fill de l’autora de la memòria que ressenyem ací. Es tracta de Jewish Life in Lwów (1938), gràcies al qual ens podem fer una idea sumària i acolorida de com hi transcorria la vida de la populosa comunitat jueva, dividida entre ortodoxos i polonitzants. Les imatges ens remeten a una ciutat típicament centreeuropea, on la petjada de l’imperi austrohongarès —la Kakània de Robert Musil, aquell lloc simbòlic on, segons Claudio Magris, «mor la totalitat de la tradició i naix la dispersió contemporània»— resultava encara ben perceptible en el teatre i els museus, els cafès, les escoles i els jardins, sense oblidar els omnipresents tramvies. El segon document és vuit anys posterior i es tracta de la fotografia, presa a Cracòvia, d’un home de trenta anys i escaig i d’una adolescent. Recolzat contra el marc d’una porta, cigarreta en mà, ell contempla relaxadament la càmera amb ulls vius i un somriure potser irònic; al seu costat, ella, molt més petita, esbossa també un lleu somriure, però el seu rostre denota un cert pòsit de tristesa i la mirada sembla perdre’s més enllà de l’objectiu. A la mà dreta sosté un llibre o un quadern, no podem assegurar-ho amb precisió. Continua la lectura de ‘Una memòria del dolor’, de Josep J. Conill

‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

(Publicat a la revista Caràcters, abril del 2013.)

Janina Hescheles
Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Traducció de Guillem Calaforra
Riurau Editors, Barcelona, 2012

Quan el 29 de juny de 1941 l’exèrcit alemany ocupa Lwów, la seua ciutat, Janina Hescheles era una xiqueta de deu anys. Durant el temps que va durar aquesta ocupació, cent cinquanta mil jueus hi van perdre la vida, fins al punt que el 1945 només n’hi quedaven dos-cents seixanta. Janina serà un d’aquests escassos supervivents, i l’horror que viu quedarà fidelment reflectit en les memòries que escriu amb només dotze anys, i que ara tenim ocasió de llegir per primera vegada en català. Una obra que no té valor literari, que no pot tenir-lo: són records escrits per una nena que acaba de ser alliberada d’un camp de concentració. No hi ha consciència artística, el manuscrit no té cap traça d’esmena o de reescriptura de cap tipus. I, tanmateix, no cal dir que té un immens valor en tant que document històric; més encara, per l’edat dels ulls que miren i de la veu que narra. I la immediatesa del dietari en brut és allò que li atorga intensitat. Continua la lectura de ‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

(Publicat al Blog del CAL, 2 d’abril del 2013)

Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Hescheles, Janina, Riurau Editors, Barcelona, 2012, 113 p., 13,50 €.
Traducció: Guillem Calaforra.

Aquest és el relat d’una xiqueta polonesa del procés de persecució i extermini dels jueus entre 1941 i 1943 a la ciutat de Lwów, enclavada a la regió de Galítzia, que pertany actualment a Ucraïna. Va redactar els fets en un quadern immediatament després de ser rescatada del camp de treball. La va alliberar-ne un grup de la resistència polonesa del Consell d’Auxili als Jueus.

Alguns pensaran que parle d’un text similar al Diari d’Anna Frank. Tanmateix, res a veure. O poc a veure, perquè no ens presenta d’una manera intimista la convivència d’un grup de persones en un petit pis amagat, com en el cas de l’alemanya, sinó que ens ofereix una visió infantil però detallada del terror i del caos que assolava els carrers de la ciutat polonesa; una visió carregada de dades d’importància documental. Continua la lectura de ‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

‘Una ciutat sota el nazisme’, d’Enric Sòria

(Article publicat al diari Ara, 1/12/2012)

Riurau és una editorial petita, però coratjosa, que ha publicat llibres de l’envergadura del Faust, de J.W. Goethe, i La democràcia a Amèrica, d’Alexis de Tocqueville, i que mereix tota l’atenció. Ara ens sorprèn amb un llibre breu i poc conegut que també mereix de sobres aquesta atenció. Es tracta de les memòries d’una de les poquíssimes supervivents de l’abans nombrosa població jueva de Lwow (ciutat també anomenada L’viv i Lemberg), l’antiga capital de la regió de Galítzia i ara pertanyent a Ucraïna, que els nazis van ocupar de l’any 1941 al 1944. L’autora, Janina Hescheles, va ser rescatada per un grup resistent jueu polonès el 1943 i es va salvar, amagada en un refugi de Cracòvia. Allà, quan la seua vida encara penjava d’un fil, redactà aquestes pàgines. En aquells moments, l’autora tenia 12 anys.

L’edat de l’autora ha fet que en alguna ocasió s’haja comparat aquest text amb el cèlebre diari d’Anna Frank, Continua la lectura de ‘Una ciutat sota el nazisme’, d’Enric Sòria

‘La innovació de la igualtat: Tocqueville sobre Amèrica’, de Pedro Ruiz Torres

Article publicat a la revista Caràcters (núm. 59, primavera del 2012)

Alexis de Tocqueville
La democràcia a Amèrica
Traducció de Jaume Ortolà
Riurau Editors, Barcelona, 2011
798 pàg.

Aquest és un vertader clàssic del pensament polític, reeditat sovint i traduït a desenes d’idiomes, que ara finalment apareix en català. El seu autor, Alexis de Tocqueville, procedent d’una família de la petita noblesa feudal normanda d’antic llinatge, era fill d’un militar que havia simpatitzat amb la monarquia constitucional al començament de la Revolució francesa i que se salvà de ben poc de la guillotina. Amb idees semblants a les del grup de nobles catòlics i legitimistes al qual pertanyia la família i els seus millors amics, Alexis tingué sentiments enfrontats quan esclatà la revolució de 1830 a França. Sentia afecte per la monarquia borbònica, però Carles X «ha violat drets que jo respectava», dius als Souvenirs, i veié en el nou règim orleanista un sistema en el qual la llei estava per damunt de la voluntat del rei, cosa que apreciava en alt grau. Tocqueville abandonà la carrera de magistrat i, en companyia de Gustave de Beaumont, marxà el 1831 de França amb destinació a Nord-amèrica. Ambdós amics havien acceptat l’encàrrec oficial de fer un informe sobre el sistema penitenciari americà. Romangueren als Estats Units un any i a la tornada, en febrer de 1832, començaren la redacció de Du système pénitentiaire aux États-Unis et son application en France, que aparegué un any després, on anunciaven una obra conjunta sobre les institucions i costums nord-americans. En comptes d’això, Tocqueville publicà els dos volums de La democràcia a Amèrica, el primer el 1835 i el segon el 1840, mentre que Beaumont publicà els dos toms de Marie, ou l’esclavage aux États-Unis, tableau de moeurs américaines, una combinació de novel·la i comentari social que veié la llum el 1835. Els dos volums de Tocqueville tingueren una recepció molt favorable, sobretot el primer, i menaren el seu autor a fer el salt a la política. Després d’un intent fallit el 1837, fou elegit diputat en 1839 per Valognes (Normandia) i de nou en successives eleccions censitàries de la Monarquia de Juliol. Continua la lectura de ‘La innovació de la igualtat: Tocqueville sobre Amèrica’, de Pedro Ruiz Torres

‘La democràcia a Amèrica’ a L’Avenç

(Ressenya publicada a L’Avenç, núm. 379, maig 2012)

Alexis de Tocqueville
La democràcia a Amèrica
Barcelona: Riurau Editors, 2011, 789 pp., 25€

El 1831 el pensador, polític i historiador francès Alexis de Tocqueville va viatjar als Estats Units per estudiar-ne el sistema penitenciari. A paritr de les notes preses durant la seva estada va publicar en dos volums La democràcia a Amèrica (1835-1840). Descrivint el camí pres per la democràcia nord-americana, va fomentar el debat de la direcció que havia de prendre la societat francesa després de la caiguda de l’Àntic Règim cap a un futur governat per la “majestat de les lleis” gràcies a la instrucció de la “ciència dels afers públics”. Des d’un primer moment aquesta obra, ara traduïda al català, es convertiria no només en un llibre bàsic per entendre l’Amèrica del segle XIX, sinó també en tot un referent per al liberalisme al llarg del segle XIX i part del XX i en un dels textos fundacionals de la ciència política.

Un llibre d’història que ha de llegir tot filòleg

(Article publicat a la revista El Temps, núm. 1455, 1-5-2012)

La democràcia a Amèrica
Alexis de Tocqueville
Traducció de Jaume Ortolà
Riurau Editors. Barcelona, 2011.
798 pàgines / 25 euros

De La democràcia a Amèrica n’han parlat a casa nostra Josep Pla i J. Ferrater Mora. L’escriptor i periodista de Palafrugell, al llibre Les amèriques (1978), volum que aplega les cròniques dels tres viatges que va fer als Estats Units els anys 1954, 1960 i 1963. Pla hi proclama que és un “llibre meravellós sobre els Estats Units, que encara ningú no ha superat, considerat clàssic pels esperits de les procedències més diferents”, i comparteix amb Tocqueville l’admiració per la democràcia americana per la mateixa raó, perquè és un sistema que imposa la igualtat de condicions entre els ciutadans. A Pla li interessa sobretot el Tocqueville més polític i més social, el que recorda que la democràcia americana garanteix el lliure dret al treball i a la iniciativa personal, és a dir, en paraules de Pla, a l’actuació de la competència personal. però deixa de banda allò que Ferrater Mora apunta al pròleg de l’anterior Tocqueville traduït al català, L’Antic Règim i la Revolució (Ed. 62, 1983), que el noble francès no analitza únicament les manifestacions socials i polítiques a la llum de la democràcia, sinó també les culturals.

Efectivament, la persona que pensi que La democràcia a Amèrica és un tractat polític quedarà molt sorprès de veure la importància que hi adquireix el fet cultural. La segona part del llibre, dedicada a detectar la influència de la democràcia en tots els àmbits, comença amb un llarg apartat sobre el moviment intel·lectual dels Estats Units. El conformen 21 capítols, tan delimitats com “La indústria literària”; “Algunes fonts de poesia en les nacions democràtiques”; “Fesomia literària dels segles democràtics”; “Amb quin esperit cultiven les arts els americans”; “El mètode filosòfic dels americans”; “Com la democràcia americana ha modificat la llengua anglesa”, o bé “Per què l’estudi de la llengua grega i llatina és particularment útil en les societats democràtiques”. Per tant, el llibre hauria de formar part de les bibliografies de les facultats de filologia, no solament de les d’història.

Lluís Bonada