Janina Hescheles – Riurau Editors

“Janina hescheles: amb els ulls d’una nena de dotze anys”, Fèlix Edo Tena

Article publicat en Quadern de les idees, núm. 228.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.

De la literatura sobre l’Holocaust, en català podem llegir Primo Levi (Trilogia d’Auschwitz, Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes més importants per la visió complexa que l’autor va ser capaç d’atorgar a uns fets luctuosos que no poden explicar-se a través d’una argumentació simplista basada en l’existència de pols oposats (com han mostrat molts llibres comercials i algunes pel·lícules de Hollywood que se n’han ocupat). De textos escrits directament en català, destaca K. L. Reich (Club Editor, 2011), una ficció coral del també supervivent Joaquim Amat-Piniella, que ens conta el que havia viscut, escrita en una prosa distanciada que és capaç de produir matisos commovedors; i Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 2001), el reportatge de Montserrat Roig, que constitueix un document pioner per a conèixer l’odissea de tants compatriotes que es van veure atrapats en l’horror de la Segona Guerra Mundial. Tots els exemples citats, així com el d’altres referents com Tadeusz Borowski, Jean Améry, Elie Wiesel o Jorge Semprún, són l’obra d’adults que hi van sobreviure i tracten d’ordenar la seua malmesa memòria. El que no és tan comú és un text d’un xiquet escrit a mesura que la barbàrie s’anava succeint. L’editorial valenciana Riurau ha publicat Amb els ulls d’una nena de dotze anys (2016), traducció al català del dietari que va escriure Janina Hescheles (1931) sobre la seua experiència en la ciutat de L’viv, a la Galítzia oriental (ara Ucraïna), ocupada pels nazis i convertida posteriorment en el camp de concentració Janowski.

Continua la lectura de

‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, presentació a Benifairó, juliol del 2016

Guillem Calaforra i Josep Conill parlaran sobre el dietari de Janina Hescheles Amb els ulls d’una nena de dotze anys. Serà el 15 de juliol del 2016, a Benifairó de la Valldigna, a les 20 h, dins del cicle “Literatura a la plaça”, que organitza l’ajuntament de la localitat.

Presentació: Amb els ulls d'una nena de dotze anys. Benifairó, juliol 2016.

“Un testimoni únic de la Xoà”, de Juli Capilla

Article publicat a la revista L’aiguadolç, núm. 41, tardor 2013, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.

Aquest llibre és el testimoni esgarrifós d’una xiqueta, Janina Hescheles, sobre l’ocupació nazi de la ciutat de L’viv, a la Galítsia oriental, quan aquesta pertanyia a Polònia. Escrit als dotze anys, només dues setmanes després d’ésser alliberada per la resistència antifeixista, Amb els ulls d’una nena de dotze anys conta el pogrom produït en aquella ciutat històricament cosmopolita i multiètnica perpetrat, en primera instància, pels nazis, però amb el beneplàcit dels ultranacionalistes ucraïnesos i la connivència de no pocs polonesos. […]

Descarregueu l’article complet de Juli Capilla en format pdf.

‘Una memòria del dolor’, de Josep J. Conill

Article publicat a la revista L’Espill, núm. 43 (primavera 2013), p. 174-180

Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Janina Hescheles
Traducció de Guillem Calaforra
113 pp., 2012, Barcelona, Riurau

Encete la redacció d’aquestes pàgines, dedicades a glossar el llibre Amb els ulls d’una nena de dotze anys de Janina Hescheles, sota la impressió d’un parell de documents visuals. El primer és un reportatge fragmentari, amb subtítols en anglès, oportunament penjat al mur de Facebook Eitan’s page on Janina Hesheles Altman, 70 years after writing her diary pel fill de l’autora de la memòria que ressenyem ací. Es tracta de Jewish Life in Lwów (1938), gràcies al qual ens podem fer una idea sumària i acolorida de com hi transcorria la vida de la populosa comunitat jueva, dividida entre ortodoxos i polonitzants. Les imatges ens remeten a una ciutat típicament centreeuropea, on la petjada de l’imperi austrohongarès —la Kakània de Robert Musil, aquell lloc simbòlic on, segons Claudio Magris, «mor la totalitat de la tradició i naix la dispersió contemporània»— resultava encara ben perceptible en el teatre i els museus, els cafès, les escoles i els jardins, sense oblidar els omnipresents tramvies. El segon document és vuit anys posterior i es tracta de la fotografia, presa a Cracòvia, d’un home de trenta anys i escaig i d’una adolescent. Recolzat contra el marc d’una porta, cigarreta en mà, ell contempla relaxadament la càmera amb ulls vius i un somriure potser irònic; al seu costat, ella, molt més petita, esbossa també un lleu somriure, però el seu rostre denota un cert pòsit de tristesa i la mirada sembla perdre’s més enllà de l’objectiu. A la mà dreta sosté un llibre o un quadern, no podem assegurar-ho amb precisió. Continua la lectura de ‘Una memòria del dolor’, de Josep J. Conill

Presentació de ‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’ a la Valldigna

Títol: «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians»
Qui: Guillem Calaforra i Josep J. Conill
Categoria: Literatura i paraula viva
Dia: 5 de maig del 2013, diumenge
Hora: 12.00 hores
Espai: Molí del Pla, Tavernes de la Valldigna

Dins la 4a edició del festival LLETR3S.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys (Riurau Editors, 2012) són les memòries d’una de les poquíssimes supervivents de l’abans nombrosa població jueva de Lwow, l’antiga capital de la regió de Galítzia i ara pertanyent a Ucraïna, que els nazis van ocupar de l’any 1941 al 1944. L’autora, Janina Hescheles, fou rescatada per un grup resistent jueu polonés el 1943 i aconseguí salvar-se, amagada en un refugi de Cracòvia. Allà, quan la seua vida encara perillava, redactà aquestes pàgines. En aquells moments, Janina tenia dotze anys. L’edat de l’autora ha fet que en alguna ocasió s’haja comparat aquest text amb el famós diari d’Anna Frank, però les diferències —segons el parer d’Enric Sòria— són més acusades que les semblances. El Diari d’Anna Frank és la introspecció profunda i claustrofòbica d’una adolescent tancada amb la seua família en un pis clandestí d’Amsterdam. Enllà de les quatre parets del seu recer, que és la seua presó, tot el que passa al carrer, les accions dels botxins i els patiments de les víctimes, només pot ser conjecturat. En canvi, Janina Hescheles és un testimoni atordit i angoixat del desfermament de l’horror, un dia rere l’altre, a la seua ciutat. Les seues paraules —redactades de pressa quan el malson encara no havia acabat, amb tota la immediatesa del tremolor a dins i l’automatisme una mica inconscient dels infants— són les paraules d’una xiqueta. D’una xiqueta ben educada, bona lectora, molt lúcida i bastant destra a l’hora d’expressar-se, però que encara és una xiqueta, i té la vivor i la quasi al·lucinatòria precisió fotogràfica que guarden els records dels infants trasbalsats. Amb l’activitat «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians» es busca que Guillem Calaforra, autor de la versió catalana des de l’original polonés —el llibre ha estat traduït només a l’alemany, a l’ucraïnés, al rus i al català—, dialogue amb Josep J. Conill, sociolingüista, poeta i assagista, bon coneixedor de l’obra de Janina, i que ens facen partícips de la troballa d’un text sacsador.

‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

(Publicat a la revista Caràcters, abril del 2013.)

Janina Hescheles
Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Traducció de Guillem Calaforra
Riurau Editors, Barcelona, 2012

Quan el 29 de juny de 1941 l’exèrcit alemany ocupa Lwów, la seua ciutat, Janina Hescheles era una xiqueta de deu anys. Durant el temps que va durar aquesta ocupació, cent cinquanta mil jueus hi van perdre la vida, fins al punt que el 1945 només n’hi quedaven dos-cents seixanta. Janina serà un d’aquests escassos supervivents, i l’horror que viu quedarà fidelment reflectit en les memòries que escriu amb només dotze anys, i que ara tenim ocasió de llegir per primera vegada en català. Una obra que no té valor literari, que no pot tenir-lo: són records escrits per una nena que acaba de ser alliberada d’un camp de concentració. No hi ha consciència artística, el manuscrit no té cap traça d’esmena o de reescriptura de cap tipus. I, tanmateix, no cal dir que té un immens valor en tant que document històric; més encara, per l’edat dels ulls que miren i de la veu que narra. I la immediatesa del dietari en brut és allò que li atorga intensitat. Continua la lectura de ‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

(Publicat al Blog del CAL, 2 d’abril del 2013)

Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Hescheles, Janina, Riurau Editors, Barcelona, 2012, 113 p., 13,50 €.
Traducció: Guillem Calaforra.

Aquest és el relat d’una xiqueta polonesa del procés de persecució i extermini dels jueus entre 1941 i 1943 a la ciutat de Lwów, enclavada a la regió de Galítzia, que pertany actualment a Ucraïna. Va redactar els fets en un quadern immediatament després de ser rescatada del camp de treball. La va alliberar-ne un grup de la resistència polonesa del Consell d’Auxili als Jueus.

Alguns pensaran que parle d’un text similar al Diari d’Anna Frank. Tanmateix, res a veure. O poc a veure, perquè no ens presenta d’una manera intimista la convivència d’un grup de persones en un petit pis amagat, com en el cas de l’alemanya, sinó que ens ofereix una visió infantil però detallada del terror i del caos que assolava els carrers de la ciutat polonesa; una visió carregada de dades d’importància documental. Continua la lectura de ‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

Entrevista a Janina Altman (Hescheles)

(Publicat al diari Levante, 1 de febrer del 2013. Descarregueu l’arxiu en pdf.)

«L’Holocaust no ens dóna dret a fer fora la població palestina»

Llíria ofereix l’oportunitat única de veure i escoltar en directe una supervivent de l’Holocaust. Janina Altman ve expressament d’Israel per parlar del llibre que va escriure amb 13 anys, que ara s’ha traduït al català, i on conta la seua experiència en el camp de concentració de L’viv. Una invitació a reflexionar sobre la vida, la mort i el sentit de la història.

Janina Altman va escriure el llibre el 1944, just després que els antifeixistes la rescatessin del camp i li donessin una llibreta i un llapis.

Dissabte 2 de febrer es presenta a Llíria Amb els ulls d’una nena de dotze anys, les memòries de Janina Altman escrites l’any 1943, en plena segona Guerra Mundial, quan l’autora tenia 13 anys i tot just feia unes setmanes que havia pogut escapar del camp de concentració Janowski, de L’viv (Ucraïna, aleshores Polònia). Continua la lectura de Entrevista a Janina Altman (Hescheles)

“Amb els ulls d’una nena de dotze anys”, ressenya de Sal·lus Herrero

(Article de Sal·lus Herrero publicat al diari Avui, 5/1/2013)

Guillem Calaforra acaba de traduir del polonès al català, a l’editorial Riurau, un llibre de Janina Hescheles (Altman, de cognom de casada), que, hui dia, és una dona major, de 82 anys, que viu a Haifa (Israel). Encara és una destacada activista pro drets humans i col·lectius de la Palestina ocupada. És un llibre molt interessant perquè al text escrit, el 1943, quan tenia tretze anys, i publicat, per primera vegada el 1946, narra la seua esgarrifosa experiència en un camp de concentració nazi, als dotze anys, on eren com “cadàvers vius”, “esquelets que caminen” que cantaven cançons alegres i reien quan anaven al poble perquè no els compadiren i “havien d’anar a treballar per un camí sembrat de cadàvers”, “infants que eren soterrats vius” i sovint desitjaven morir sense sofrir més perquè viure esdevenia un patiment continu. Continua la lectura de “Amb els ulls d’una nena de dotze anys”, ressenya de Sal·lus Herrero

Vídeo de Janina Altman

Janina Altman parla per a la presentació de la traducció catalana del seu llibre, Amb els ulls d’una nena de dotze anys.