Avui – Riurau Editors

’30 històries burlesques’, ressenya al diari Avui

(Article publicat al diari Avui el 24 de juny del 2010)

Considerat com un mite de la literatura francesa i clàssica que es reedita cada generació, Honoré de Balzac (1799-1850) és un dels novel·listes de referència del segle XIX, prolífic autor d’una obra on el cicle de La comèdia humana enlluerna encara. Ara Jaume Ortolà ens presenta una edició dels seus contes burlescos i satírics. Amb il·lustracions de Gustave Doré, Contes drolàtics, un curiós pastitx de narracions llibertines renaixentistes. Així ho destaca Ortolà a la introducció del volum, quan assenyala que ho va fer a la manera de Bocaccio: “Els Contes drolàtics són [una obra a] part de la monumental Comèdia humana. Balzac ho explica amb la metàfora de l’escrivania de doble tinter:«D’un tinter sortien coses greus que s’escrivien en tinta negra, i de l’altra badomeries que envermellien alegrement els fulls del quadern.»” Sense lligams específics d’estructura o tema, els contes tenen elements unificadors com els personatges i els escenaris. El mateix Balzac el va definir com un llibre d’altra digestió, de divertiments, invocant Rabelais.

‘El que es menjava a casa’ a la premsa

Aparicions del llibre El que es menjava a casa de Carles Ginès a la premsa:

–Entrevista a Carles Ginès (mp3) en el programa Tàpias Variades de Catalunya Ràdio, 16 de gener del 2009.
– Entrevista a Carles Ginès (mp3) en el programa El Rebost d’en Pep, amb Pep Nogué, a Ràdio Olot, 4 de gener del 2010.
– Ressenya de Salvador Garcia Arbós (pdf) a la revista Presència, 1-7 de gener del 2010.
– Ressenya de Jaume Fàbrega (pdf) a la revista El Temps, 22 de desembre del 2009.
– Recomanacions del programa Tàpias Variades (mp3) de Catalunya Ràdio, 19 de desembre del 2009.
– Notícia del diari El Punt, 19 de desembre del 2009.
– Recomanacions del programa Qwerty (vídeo, minut 18) de Barcelona TV, 18 de desembre del 2009.
– Ressenya del diari Avui (pdf), suplement Sortim, 13 de desembre del 2009.

‘Clàssics i editors independents’, article de David Castillo

(Article publicat al suplement Cultura del diari Avui el 20 de juny del 2009)

Ningú no reconeixerà en aquests temps de crisi el paper de les petites editorials en el descobriment de nous autors, en la pervivència de la poesia més enllà dels premis i en la traducció de clàssics en edicions més que dignes. No faré llistes per no deixar-me ningú a la memòria del PC o USB, però posaré un exemple: Riurau Editors, que han presentat Faust de Goethe, en traducció de Jaume Ortolà i presentació de Guillem Calaforra, i Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist, en traducció, així mateix, de Jaume Ortolà. A la solapa dels seus llibres fan una declaració de principis sobre la qualitat: “Oferir als lectors més exigents versions excel·lents d’obres de la literatura universal”. I afegeixen com a colofó: “Només la satisfacció dels lectors ens podrà dir si ens hem acostat una mica al nostre ideal”. Esperem que es produeixi.
Fa temps que els idealismes van quedar enrere a la primera línia de la nostra cultura, però resulta estimulant que algú aposti encara per autors com Goethe i Kleist després de l’enfonsament de tants segells i l’ascensió de la salsitxa.
No cal afegir res sobre Goethe, un dels grans llegats de la història de la humanitat, però m’agradaria insistir en la lectura de Michael Kohlhaas, una novel·la breu sobre abusos i venjances durant l’Alemanya de Luter. Ortolà recorda al pròleg la frase de Stephen Vizinczey, que va definir Kleist com “la prosa més ràpida mai escrita”. Ràpida per llegir lentament.