Article publicat en Quadern de les idees, núm. 228.
Amb els ulls d’una nena de dotze anys, Janina Heshceles. Riurau Editors: Barcelona, 2012.
De la literatura sobre l’Holocaust, en català podem llegir Primo Levi (Trilogia d’Auschwitz, Edicions 62, 2011), segurament un dels testimonis directes més importants per la visió complexa que l’autor va ser capaç d’atorgar a uns fets luctuosos que no poden explicar-se a través d’una argumentació simplista basada en l’existència de pols oposats (com han mostrat molts llibres comercials i algunes pel·lícules de Hollywood que se n’han ocupat). De textos escrits directament en català, destaca K. L. Reich (Club Editor, 2011), una ficció coral del també supervivent Joaquim Amat-Piniella, que ens conta el que havia viscut, escrita en una prosa distanciada que és capaç de produir matisos commovedors; i Els catalans als camps nazis (Edicions 62, 2001), el reportatge de Montserrat Roig, que constitueix un document pioner per a conèixer l’odissea de tants compatriotes que es van veure atrapats en l’horror de la Segona Guerra Mundial. Tots els exemples citats, així com el d’altres referents com Tadeusz Borowski, Jean Améry, Elie Wiesel o Jorge Semprún, són l’obra d’adults que hi van sobreviure i tracten d’ordenar la seua malmesa memòria. El que no és tan comú és un text d’un xiquet escrit a mesura que la barbàrie s’anava succeint. L’editorial valenciana Riurau ha publicat Amb els ulls d’una nena de dotze anys (2016), traducció al català del dietari que va escriure Janina Hescheles (1931) sobre la seua experiència en la ciutat de L’viv, a la Galítzia oriental (ara Ucraïna), ocupada pels nazis i convertida posteriorment en el camp de concentració Janowski.
Continua la lectura de “Janina hescheles: amb els ulls d’una nena de dotze anys”, Fèlix Edo Tena