Riurau editors publica, traduïts per primera vegada en català, els Contes drolàtics de Balzac, un recull de trenta històries de caràcter burlesc i eròtic ambientades en la França de l’edat mitjana i el Renaixement. A la manera del Decameró de Boccaccio o de Les Cent Nouvelles Nouvelles, Balzac va projectar escriure un recull de cent contes, que s’havien de publicar de deu en deu, amb el títol de Les cent contes drolatiques. Només va arribar a completar i publicar, però, les tres primeres desenes de contes, que són les que presentem en aquesta traducció.
Els Contes són per a Balzac un esbargiment de l’obra “seriosa” de les novel·les de La Comèdia Humana. Però no són de cap manera una obra menor o secundària, són “una obra d’art en tota l’accepció de la paraula” com diu en “L’advertiment del llibreter” (els pròlegs i els epílegs serveixen a l’autor per a polemitzar amb els crítics i defensar la seua obra). Són un “immens arabesc” construït sobre els fonaments del gran palau que és La Comèdia Humana.
En els Contes drolàtics Balzac fa seua la tradició renaixentista dels contes jocosos, picants; s’allibera dels constrenyiments que pot tenir en les novel·les —en què el sexe és un tema tabú—, i ens llega uns contes de tal força literària que, una vegada llegits, no abandonen mai la memòria del lector. El novel·lista hongarès Stephen Vizinczey no dubta a anomemar-los “una de les glòries de la civilització occidental”, i ens diu que “qui aconseguesca un exemplar del llibre passarà una setmana inoblidable”.
L’edició es completa amb la reproducció d’onze gravats originals de Gustave Doré (París, 1855). Ací (arxiu PDF) podeu llegir les introduccions i el primer conte complet.