So i silenci. Assaigs sobre música de Guillem Calaforra és una novetat de Riurau Editors. Podeu adquirir fàcilment el llibre per internet i rebre’l còmodament a casa vostra. Vegeu-ne una mostra.
Com si fos una ensalada de Mateu Fletxa o una suite de Telemann, So i silenci recull peces assagístiques diverses, de to canviant, de vegades festiu, de vegades solemne, ara humorístic, ara seriós, sobre la música clàssica, els seus compositors i els seus intèrprets. A través de formes variades —l’aforisme exagerat, el pamflet provocador, la meditació introspectiva, la paròdia seriosa, l’article discogràfic—, aquests assaigs pioners s’atreveixen a explorar un terreny pràcticament desconegut en la nostra llengua: una certa terra de ningú en què se superposen la literatura d’idees i una certa musicologia recreativa que aspira a dir alguna cosa interessant també per als professionals del ram. L’autor ens hi proposa nombrosos temes de reflexió, com ara les maneres d’experimentar la música, la querella dels clàssics i els contemporanis, les limitacions del cànon vigent, la diferència entre la música en directe i les gravacions, o la discografia de la Novena simfonia de Bruckner. Es tracta de reflexions apassionades i apassionants, veritable literatura per a melòmans, un producte inaudit en la literatura assagística en català.
Guillem Calaforra hauria bescanviat, en el millor dels mons possibles, el seu doctorat en Lingüística (per la Universitat de Cracòvia) per una titulació professional en musicologia, o per una formació pràctica i profunda com a director d’orquestra i compositor. No pogué ser, i després d’haver fet de lector i de professor universitari es va establir com a personal d’administració i serveis (tècnic lingüístic) de la Universitat de València. Ha publicat recensions de llibres, articles sobre sociologia del llenguatge, llibres d’assaig i traduccions diverses, per la qual cosa en algun moment tingué la vel·leïtat de definir-se com a assagista i traductor. El que millor el defineix, però, és aquesta doble vida que el fa oscil·lar entre l’ofici de buròcrata i l’ofici de viure, que equival a tota la resta i inclou la seva faceta de conferenciant invitat per diversos països europeus, els estudis de filosofia, la creació literària i altres dèries. Una de les més importants és la passió per la música, que conrea activament des que tenia 9 anys.