Premi Junceda 2010
Laus de Bronze 2010
Diploma Visual 2010
Bologna Illustrators Exhibition 2011
Joan Roca
«És una eina valuosíssima per a ajudar-nos a preservar la cuina tradicional de Girona. És també la constatació que el gran moment de la cuina moderna catalana no existiria si no l’hagués precedit una gran cuina tradicional.»
Jaume Fàbrega
«La cuina més genuïna del país de Josep Pla».
Salvador Garcia Arbós
«És una obra imprescindible i diferent, amb receptes genuïnes i amb comentaris enriquidors.»
Joan Gómez Pallarès
«Ginès ha fet un exercici visceral, literalment, i d’ell n’ha sortit un llibre que jo he llegit gairebé com llegeixo Josep Pla (no sé si li agradarà la comparació, però El que hem menjat m’ha vingut sovint al cap…): amb plaer, amb complicitat, amb un mig somriure als llavis i, sobretot, amb moltes ganes d’anar a comprar i posar-me a cuinar.»
Xavier Benavent
«Carles Ginès es presenta com un afeccionat a la cuina, però dins el seu recorregut gastronòmic trobem dos pesos pesants que donen sentit a aquest llibre: les seues dues àvies. Elles són punt de partida d’aquesta obra que repassa tots els àpats del dia i tots els ingredients que separa en sopes i escudelles, ous, arrossos, les verdures i les fruites, la grana —una manera ben nostrada de referir-se als llegums— i molts altres apartats igual o més sucosos.»
Josep Sucarrats
«Hi explica els plats que cuinaven a casa seva de petit, alguns de memorablement modestos i ben resolts —com uns canelons sense beixamel que em moro de ganes de tastar. El fet és que, a banda de l’interès gastronòmic —i, en molts casos, també antropològic— de les receptes, em van cridar molt l’atenció els apunts de la vida privada de la família Ginés que acompanyen algunes receptes.»
Josep M. Fonalleres
«Hi descriu la cuina tradicional amb l’afany del copista que transcriu amb fidelitat els ensenyaments dels mestres, la mare, les àvies; amb el fervor de qui no vol que la saviesa s’escoli sense deixar rastre; amb la passió de qui ha tastat els plats i els ha tornat a cuinar, anys després, amb la voluntat de mantenir-los en l’entorn privat i, ara, de fer-los explícits per a tots aquells que els desconeixien o els tenien abandonats.»