(Article aparegut al diari Regió 7, el diumenge 17 de juliol del 2009)
Un nou segell irromp en el mercat editorial amb la principal virtut de cultivar la feina ben feta. Des de Barcelona, Riurau Editors proposa al públic lector grans obres de la literatura i el pensament universals a través de traduccions de qualitat. A més, també incorpora el mercat electrònic a la seva oferta.
Thomas Paine (1737-1809) va ser un home d’idees clares. A Sentit comú (1776) va escriure que «la societat és una benedicció; el govern, un mal necessari ». Fidel reflex d’una manera de pensar que postulava la separació de poders i que defensava la necessitat d’estar constantment a l’aguait de l’acció de govern per evitar les males pràctiques. El breu assaig d’aquest polític i publicista nord-americà va sortir publicat l’any 1776, poc després que les colònies britàniques de l’Amèrica del Nord iniciessin el convuls procés d’emancipació de la metròpoli britànica.
El llibre –que inaugura juntament amb Allò que es veu i allò que no es veu, de l’economista francès Frédéric Bastiat (1801-1850), la col·lecció Plamfets de Riurau Ed.– va esdevenir un èxit entre els seus compatriotes. El públic nordamericà el va tenir a l’abast paral·lelament a un gest polític de tanta significació com la publicació al diari Pennsylvania Gazette del discurs del rei anglès Jordi III en què refermava que les colònies s’havien de sotmetre a l’autoritat monàrquica. Paine va arremetre en el seu text contra la constitució anglesa, escrivint amb un estil clar i directe que «donem per fet que era noble per als temps foscos i servils en què fou erigida. Quan el món era sotmès a la tirania dels pocs, fou un rescat gloriós. Però fàcilment es demostra que és imperfecta, subjecta a convulsions i incapaç de produir allò que sembla prometre ». El seu atac a la gran potència europea era fonamentat en la convicció que «l’autoritat de Gran Bretanya sobre aquest continent és una forma de govern que tard o d’hora s’ha d’acabar», i punxa amb contundència quan afirma que «Anglaterra, des de la conquesta, ha tingut uns quants pocs bons monarques, però s’ha lamentat sota un nombre molt més gran de dolents».
Tot i els més de dos segles que ens en separen, Sentit comú s’erigeix com un escrit de plena vigència. Paine hi reflexiona sobre la democràcia liberal, n’apunta les funcions i adverteix contra els usos intolerables que se’n pot fer. Talment un bloc de notes sobre mals de què pequen algunes democràcies els garants de les quals se senten temptats de pervertir en nom de causes diverses.