Etiqueta: Faust

‘Clàssics i editors independents’, article de David Castillo

Share

(Article publicat al suplement Cultura del diari Avui el 20 de juny del 2009)

Ningú no reconeixerà en aquests temps de crisi el paper de les petites editorials en el descobriment de nous autors, en la pervivència de la poesia més enllà dels premis i en la traducció de clàssics en edicions més que dignes. No faré llistes per no deixar-me ningú a la memòria del PC o USB, però posaré un exemple: Riurau Editors, que han presentat Faust de Goethe, en traducció de Jaume Ortolà i presentació de Guillem Calaforra, i Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist, en traducció, així mateix, de Jaume Ortolà. A la solapa dels seus llibres fan una declaració de principis sobre la qualitat: “Oferir als lectors més exigents versions excel·lents d’obres de la literatura universal”. I afegeixen com a colofó: “Només la satisfacció dels lectors ens podrà dir si ens hem acostat una mica al nostre ideal”. Esperem que es produeixi.
Fa temps que els idealismes van quedar enrere a la primera línia de la nostra cultura, però resulta estimulant que algú aposti encara per autors com Goethe i Kleist després de l’enfonsament de tants segells i l’ascensió de la salsitxa.
No cal afegir res sobre Goethe, un dels grans llegats de la història de la humanitat, però m’agradaria insistir en la lectura de Michael Kohlhaas, una novel·la breu sobre abusos i venjances durant l’Alemanya de Luter. Ortolà recorda al pròleg la frase de Stephen Vizinczey, que va definir Kleist com “la prosa més ràpida mai escrita”. Ràpida per llegir lentament.

‘Goethe i Kleist’, de Toni Mollà

Share

(Article de Toni Mollà publicat el 26 de maig del 2009 en el seu blog)

No conec Jaume Ortolà. Però l’home ha tingut el bon gust de fer-me arribar a mans els primers productes de la seua iniciativa editorial, batejada amb el nom de Riurau Editors i el principal objectiu de les quals “és oferir als lectors traduccions de qualitat de clàssics de la literatura universal.” Poca broma, per tant. La connexió entre el lector d’ací amb els productes culturals d’ací i d’allà és el vincle sociolingüístic més important d’una ciutadania amb qui valga la pena fer-se una cervesa.

El Faust de Goethe i el Michael Kohlhaas de Kleist tenen ara dues versions catalanes modernes i entenedores que val molt la pena de llegir i/o rellegir. No sé alemany i, per tant, no sé valorar les versions respecte de la llengua font ni de traduccions catalanes anteriors. Tant se val. Fins on he llegit aquests dies, totes dues obres s’engulen la mar de bé, amb fluïdesa, sense que el traductor vulga fer-se notar massa, com sol ocórrer de vegades. Unes versions modernes –en versió del mateix Ortolà– i una edició magnífica.

“Les grans obres de la música clàssica ens arriben a través d’intèrprets que han d’estudiar durant anys, moltes hores al dia. Cap músic no es presenta en públic sense haver fet abans una preparació ingent i conscienciosa.” Això mateix és el que assegura ara l’editor Jaume Ortolà. “Igualment”, continua” “les grans obres literàries, aquelles que no han estat escrites en el nostre propi idioma, ens arriben a través d’un intermediari: el traductor. Riurau Editors vol oferir als lectors més exigents versions excel·lents d’obres de la literatura universal. I per a explicar l’esforç i la dedicació que hi posem, no trobem una comparació més adequada que la del músic que practica sense descans abans d’eixir a l’escenari. En el nostre cas no hi haurà aplaudiments. Només la satisfacció del lector ens podrà dir si ens hem acostat una mica al nostre ideal.”

Doncs això mateix. Des de la satisfacció del lector, deixe constància ací del meu doble –triple– agraïment. Per la traducció, per l’edició i per l’enviament. I ara, vostès, passen per la llibreria i compren aquestes joies de paper.

‘Per reprendre el diàleg’, article d’Enric Sòria

Share

En aquest article (El País, Quadern, 21 de maig del 2009), Enric Sòria parla de les traduccions de Michael Kohlhaas i especialment de Faust, publicades per Riurau Editors:

No és que la nova versió d’Ortolà ens haja transmés íntegre l’original, perquè això cap traducció ho pot fer, ni el traductor pretén ser un poeta de la talla de Lleonart, però ens en dóna una versió molt fidel al sentit, moderna i prou equilibrada, que no s’acovardeix davant de les audàcies de l’autor i no edulcora res. Es llegeix sense patiments ni dificultats, i en molts moments aconsegueix endur-se el lector d’ara cap als estranys paisatges folls que recorren el savi ansiós i el dimoni sardònic, entre l’èter i el llot. Com el llibre mateix, traduir el Faust és una empresa descomunal, i Jaume Ortolà hi reïx. Enhorabona.

Llegiu l’article complet en format pdf.

 

Article d'Enric Sòria

‘Traductors’, article de Joan F. Mira

Share

(Publicat a El País, Quadern, 30-4-2009)

Traductors de clàssics pròxims o remots, traductors de gran literatura, traductors de filosofia, d’història i de ciència social. Traductors, i això és important, a un “català matisadament valencià”, tal com jo precisava en la presentació de la Divina Comèdia, i com va recollir Vicent Alonso en els seus Assaigs de Montaigne. Estem aportant a la llengua comuna un gruix de traduccions ben important i ben notable, que no sé si “allà” —vull dir a Barcelona, a Catalunya— saben apreciar i acollir com cal, però em sembla que sí. En poques setmanes m’han arribat a les mans el Faust de Goethe traduït per Jaume Ortolà, i el Michael Kohlhaas de Kleist en versió del mateix autor. Ningú havia tornat a traduir el Faust des de l’edició de Lleonart el 1938, en plena guerra. Dante, Montaigne i Goethe, traduïts per valencians, no és poca cosa. I m’ha arribat una edició preciosa, bilingüe japonés-català (català valencianíssim) dels Viaranys d’oku, del clàssic del segle XVII Basho Matsuo: el traductor amaga el propi nom, i no el diré, però és de Castelló i va ser alumne meu. I Guillem Calaforra traduint del polonés Czeslaw Milosz, de l’alemany Max Weber, i una història (molt francesa) de la filosofia medieval. Gustau Muñoz traduint Adorno i Theodor Herzl. I la vintena llarga d’autors de la col·lecció “Breviaris”, Pico della Mirandola, Diderot, Sartre, Klemperer, Cardoso Pires, Darwin. Fa molts i molts anys, a l’inici dels setanta, Eliseu Climent va impulsar uns “Quaderns de 3i4” que degueren ser la primera iniciativa valenciana per a incorporar els grans noms del pensament crític contemporani, Gombrich, Habermas, Althusser, Lukacs i companyia, inclòs el xinés Lu Hsun. Hi vam col·laborar traductors valencians inexperts com el Salvador Jàfer o com jo mateix, i la petita col·lecció va morir de mort natural. Però era ja un anunci. Hem fet algunes coses respectables, els autors i els editors valencians, i aquesta n’és una, no la menys important. Hem fet allò que cal fer, i ho fem encara. Si als polítics valencians, i als qui els voten massivament, no els importa la llengua del país, ni Goethe, ni Montaigne ni Dante, a nosaltres, traductors, sí que ens importa. Molt.

Ricard Salvat i el Faust de Goethe

Share

El recentment traspassat director de teatre Ricard Salvat (1934-2009) sentia una especial fascinació pel Faust de Goethe. L’any 1983 va dirigir un muntatge de l’Ur-Faust, la versió primigènia de la primera part del Faust. En l’article “El mite de Faust vist des de Catalunya” (Estudi General, any 2000, núm. 19-20) Salvat confessava que

com a director d’escena sempre hem tingut l’obsessió de muntar les dues parts del Faust de la manera més completa possible.

Portar a escena el Faust íntegrament és una empresa que, òbviament, requereix uns recursos ingents. Riurau Editors ha publicat ara una nova traducció catalana de la totalitat del Faust.

Riurau Editors es presenta a Benissa

Share
El dimarts 7 d’abril es presenta a Benissa la nova editorial Riurau Editors. Serà a les 20.30h, a la Seu Universitària de la Universitat d’Alacant. L’editor i traductor Jaume Ortolà parlarà dels dos primers llibres publicats, Michael Kohlhaas de Heinrich von Kleist i Faust de Goethe, i del projecte editorial de Riurau Editors.