(Comentari publicat en el blog personal de Joan Safont, 12 de desembre del 2009)
Riurau Editors en una exposició del FAD
Riurau Editors ha estat seleccionada per a l’exposició “Petits editors, grans llibres” organitzada pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny). Els llibres de Riurau Editors són dissenyats per l’estudi de David Torrents i il·lustrats per Pere Ginard, de Laboratorium. L’exposició s’inaugurarà el dimecres 23 de desembre del 2009 a les 19.30h, a la sala d’exposicions del FAD (Plaça dels Àngels, 5-6, 08001 Barcelona), i es podrà visitar entre el 24 de desembre del 2009 i el 22 de gener del 2010, de dilluns a divendres de 14 a 20h, i dissabtes d’11 a 20h. Podeu saber-ne més detalls en el blog de l’exposició.
‘El que es menjava a casa’ es presenta a Girona
El dijous 17 de desembre del 2009 es presentarà a Girona el llibre El que es menjava a casa de Carles Ginès, publicat per Riurau Editors. Serà a les 12h, a la nova Aula Gastronòmica del Mercat del Lleó. Hi intervindran el cuiner Joan Roca, que n’ha escrit el pròleg, el periodista Salvador Garcia Arbós i l’autor Carles Ginès. L’acte és organitzat amb la col·laboració de la Llibreria 22 de Girona.
El príncep d’Homburg, un nou llibre de Kleist
Després de publicar la novel·la Michael Kohlhaas, Riurau Editors publica ara un altre llibre de Heinrich von Kleist, El príncep d’Homburg, una de les seues obres de teatre més significatives.
El príncep d’Homburg —un capitost de l’exèrcit de Brandenburg ple d’ardor i de somnis de glòria— arrisca la vida encapçalant una càrrega de cavalleria contra l’enemic invasor. L’acció resulta victoriosa, però és contrària a les ordres rebudes. Condemnat a mort per desobediència, el coratjós soldat s’arronsa davant la perspectiva de l’escamot d’afusellament; demana mercè ignominiosament, renuncia a la seua amant a canvi de salvar la vida; però finalment l’orgull li fa traure el millor de si, i s’estima més morir que sobreviure amb una mentida.
El príncep d’Homburg conté algunes de les escenes més dramàtiques i commovedores mai escrites sobre un home que vacil·la entre la glòria i la vergonya, l’orgull i la por, l’amor i la mort. És el Hamlet del teatre alemany.
Ací podeu llegir-ne el primer acte complet en format pdf.
El que es menjava a casa, cuina tradicional de Girona
Riurau Editors publica el llibre de cuina El que es menjava a casa, de Carles Ginès, amb pròleg de Joan Roca i il·lustracions de Pere Ginard. Ja el podeu adquirir a les llibreries o a la web de l’editorial.
El que es menjava a casa arreplega l’experiència gastronòmica de tres generacions d’una família gironina. La cuina que s’hi recull és tan curiosa com de procedència difícil de definir: cuina empordanesa, cuina marinera de l’Empordanet, cuina dels tapers de les Gavarres, tocs de cuina francesa… És, en suma, la cuina que es feia a Girona i als seus voltants fa una colla d’anys.
Com diu Joan Roca en el pròleg, aquest llibre «és una eina valuosíssima per a ajudar-nos a preservar la cuina tradicional de Girona. És també la constatació que el gran moment de la cuina moderna catalana no existiria si no l’hagués precedit una gran cuina tradicional.»
Carles Ginès (Girona, 1946), pèrit industrial elèctric i empresari retirat, es dedica plenament a les seves aficions: la fotografia d’ocells i de la natura en general, la micologia, la cuina i els viatges. A la seva web personal podeu veure bona part de les seves fotos i dels seus escrits.
Faust, millor traducció en els premis Qwerty 2009 de Barcelona TV
La traducció de Faust de Goethe, feta per Jaume Ortolà i publicada per Riurau Editors, ha rebut el premi a la millor traducció en català dels premis atorgats pel programa Qwerty de Barcelona TV de l’any 2009. La cerimònia de lliurament de premis va ser el dimecres 21 d’octubre del 2009 al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Ací podeu veure la notícia a BTV Notícies i el programa de Qwerty dedicat als premis (23-10-2009).
No és el primer premi que rep aquesta traducció. El projecte de traducció de la primera part de Faust de Goethe ja va rebre el 6è premi de traducció «Vidal Alcover» dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona de l’any 2005.
Villatoro: ‘Economistes – Bastiat – Crisis’
(Article publicat al diari Avui, 20 d’octubre del 2009)
Trossos
Vicenç Villatoro
Economistes
“El mal economista persegueix un petit bé present que serà seguit d’un gran mal futur, mentre que el verdader economista persegueix un gran bé futur a risc d’un petit mal present. […] Vet ací la diferència entre un mal i un bon economista: l’un s’até a l’efecte visible (immediat); l’altre para esment en l’efecte que es veu i en el que cal preveure (el que no es veu, el que no és immediat)”.
Bastiat
Aquestes frases anteriors pertanyen al llibre Allò que es veu i allò que no es veu, de Frédéric Bastiat, un brillant economista, polític i escriptor francès de la primera meitat del segle XIX. L’acaba de publicar en català Riurau Editors, que és una petita editorial que edita des de Barcelona en català de València. Bastiat és un clàssic del liberalisme i el llibre aplica aquesta distinció entre allò que es veu, els efectes immediats de les lleis i de les mesures, i allò que no es veu, els efectes que produeix després en cadena i que molt sovint van en direcció contrària del primer efecte visible: mesures que semblen arreglar un petit problema immediat n’acaben espatllant de grans, i a l’inrevés.
Crisis
Quan vaig llegir aquest petit text, per poder-ne parlar al programa Qwerty de BTV, que és on me’l van recomanar, vaig pensar de seguida que era un manual encara molt útil per pensar en les sortides de la crisi actual i per avaluar algunes de les mesures que s’estaven prenent entre nosaltres, alguns plans i alguns pedaços, que aparentment tapen un forat per avui mateix, però poden fer-lo més gros per demà. Les reflexions de Bastiat serien útils per a molts responsables actuals de polítiques econòmiques. Però en el fons ja ho saben. Però saben també que seran avaluats -per les urnes- en un moment en què ja serà visible l’efecte immediat positiu i encara seran invisibles els efectes negatius posteriors. Abans se’n deia populisme, d’això.
Vicenç Villatoro parla de Bastiat a Barcelona TV
Vicenç Villatoro comenta el llibre Allò que es veu i allò que no es veu de Frédéric Bastiat en el programa Qwerty de Barcelona TV (9 d’octubre del 2009). Podeu veure-ho ací (a partir del minut 18 de programa). “Me l’he llegit aquest cap de setmana, i ja he tingut ganes de fer-lo servir en cinc o sis converses i en dos o tres articles.”
‘Els pamflets de Riurau’, article de Marc Arza
(Article publicat al diari digital Catalunya Oberta, 14 de setembre del 2009)
“(…) de què són acusats els economistes? (…) Quan rebutgem la subvenció, de rebutjar la cosa mateixa que es tracta de subvencionar, i de ser els enemics de tot gènere d’activitat, perquè volem que aquestes activitats, d’una part, siguen lliures i, de l’altra, que cerquin per elles mateixes la seua pròpia recompensa”.
(Frédéric Bastiat, Allò que es veu i allò que no es veu)
“La societat és, en qualsevol estat, una benedicció. Però el govern, fins i tot en el seu millor estat, no és més que un mal necessari”.
(Thomas Paine, Sentit comú)
La bibliografia liberal en català és més molt limitada. Els clàssics del liberalisme polític i econòmic traduïts a la llengua del país son més aviat escassos. És per això que des de l’Espai Hayek fa temps que s’impulsa la publicació en català de les obres de Friedrich Hayek, començant pel Camí de servitud, ja editat, i afegint-hi La fatal arrogància, de pròxima aparició. Però més enllà del gran Hayek hi ha una llarga llista de títols indispensables que una editorial de nova planta, Riurau Editors, s’ha decidit a publicar en la llengua del país. Per als liberals i per a tots els lectors de ment oberta, la col·lecció de Pamflets de Riurau Editors és un autèntic regal.
Una col·lecció que fins ara ha publicat dues joies. Començant pel primer volum, Allò que es veu i allò que no es veu, de Frédéric Bastiat. És l’economista i polític francès de la primera meitat del XVIII que Schumpeter definia com “el periodista econòmic més brillant que mai hi hagi hagut”. Un llibre lleuger que ressegueix en poc més de setanta pàgines algunes de les falsedats econòmiques més repetides i que, desgraciadament, son encara massa repetides com a veritat a casa nostra: del proteccionisme a la l’intervencionisme, de la garantia pública del crèdit a la promoció estatal de les arts. Bastiat destapa amb claredat i ironia els efectes amagats d’unes polítiques públiques que mai no son ni gratuïtes ni innòcues. Acompanyant aquest primer pamflet, Riurau publica també Sentit comú, de Thomas Paine, un dels opuscles fonamentals de la revolució i la independència dels Estats Units. Un clàssic de l’argumentació política americana que reclama un govern democràtic, proper, laic, constitucional i deslliurat de l’urpa britànica. Dos llibrets extraordinaris que ja era hora de poder llegir en català.
Només cal desitjar que la col·lecció creixi aviat amb noves traduccions de pamflets liberals com La llei, del mateix Bastiat, o L’economia en una sola lliçó, del brillant Henry Hazlitt. Els esperem!