‘El que es menjava a casa’ a Mèxic

Share

El llibre ‘El que es menjava a casa’ (Riurau Editors, 2010) es presentarà el dimecres 23 de març del 2011, a l’Orfeó Català de Mèxic, a les 19h. La presentació serà a càrrec de l’autor Carles Ginès. L’obra arreplega l’experiència gastronòmica de tres generacions d’una família gironina, i combina una clara exposició de receptes amb els records d’infantesa de l’autor. Les il·lustracions del llibre són de Pere Ginard, amb les quals ha obtingut diversos premis i mencions.

(TEXTO EN ESPAÑOL)

El libro ‘El que es menjava a casa’ (Riurau Editors, 2010) se presentará el miércoles 23 de marzo de 2011, en el Orfeó Català de Mèxic, a las 19h. El encargado de presentar el libro será el propio autor Carles Ginès. La obra recoge la experiencia gastronómica de tres generaciones de una familia gerundense, y combina una clara exposició de recetas con los recuerdos de infancia del autor. Las ilustraciones del libro son de Pere Ginard, con las que ha obtenido varios premios y menciones.

 

 

 

 

Les il·lustracions de ‘El que es menjava a casa’ a Bolonya

Share

Pere Ginard ha estat seleccionat per a participar en la Mostra d’il·lustradors de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, a Itàlia. Les imatges seleccionades pertanyen al llibre El que es menjava a casa, escrit per Carles Ginès i publicat, amb disseny de David Torrents, per Riurau Editors.

Recordem que El que es menjava a casa va ser guardonat amb el premi d’il·lustració Junceda 2010.

‘El que es menjava a casa’, premi d’il·lustració Junceda 2010

Share

El llibre El que es menjava a casa de Carles Ginès, il·lustrat per Pere Ginard, ha guanyat el premi d’il·lustració Junceda 2010 en la categoria de “llibres de no ficció adult i infantil”. Els Premis Junceda són una iniciativa de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya.

Aquí podeu veure unes quantes pàgines de mostra del llibre i també totes les il·lustracions de Pere Ginard.

‘El que es menjava a casa’ al Club de Cuines de TV3

Share

(Article publicat al Blog del Club de Cuines, 3 de març del 2010)

Menjava a casaUn llibre molt i molt cuidat aquest que ha publicat Riurau Editors (30 euros). El grafisme d’estovalles de la contraportada, les excel·lents il·lustracions de Pere Ginard o els detalls de paper de paret de fa dècades que separen els capítols. Al servei del contingut, que és la historia gastronòmica d’una família gironina, la de l’autor Carles Ginés, i les àvies, un total de tres generacions. Al tirar tan enrere en el temps, el llibre és una fotografia molt interessant de la cuina tradicional a l’àrea de Girona, que ajunta des de la influència de la propera França fins a la saviesa dels que viuen del mar. El prologa Joan Roca (d’El celler de Can Roca), que ens presenta l’autor, amb qui és amic i destaca del llibre que és una “eina valuosíssima per ajudar-nos a preservar la cuina tradicional de Girona, terra d’encreuament de camins que sempre ha acollit tècniques culinàries i receptaris que ha acabat fent seus”.

El que es menjava a casa no va néixer amb la idea de ser publicat, sinó per ser un quadern familiar per passar el patrimoni gastronòmic a futures generacions, però la cosa va sortir tan interessant que ha acabat en format llibre. Hi ha un centenar de preparacions estructurades en primers, segons, postres i berenars, i que conserven els noms que rebien a la casa de l’autor, encara que de vegades “no representin amb exactitud el contingut de la recepta”. De cada una d’elles, en tenim els ingredients, la descripció de com es prepara, la indicació de quina és la temporada per fer-la i apunts sobre el plat i la memòria que en tenia l’autor, com el seu rebuig pels caldos, la discussió amb l’àvia Carme sobre si posar pebre als calamars farcits o el moment en què es menjaven certs plats (les llenties guisades que es feien quan venia la cosidora a casa). Un llibre interessantíssim per conservar cuina casolana i descobrir receptes que funcionaven igual de bé com ara.

‘Els fogons de les àvies’, de Jaume Oliveras i Costa

Share

(Article publicat al diari El Punt, el 19 de febrer del 2010)

De les lleixes de la biblioteca he recuperat la modesta enquadernació que, a la segona meitat dels anys setanta, algú hi féu arribar, en la complicitat que era un únic exemplar d’un llibre fet a mà on s’ordenaven quaranta-quatre receptes de pastisseria. Eren el resultat del farcell d’un immigrant, vingut de Vélez Rubio per instal·lar-se a Catalunya, als anys vint del segle passat. L’immigrant, fill del pastisser del poble, havia guardat les receptes en la confiança d’entretenir-se davant els fogons, però la vida agitada d’anys i panys l’impediren dedicar-hi gaires hores, malgrat m’explicava, en els record propers, que, en els disset anys a Burgos, a la residència pagada i controlada pel franquisme, havia fet les seves incursions als fogons, tot i reservar-los a la cuina de subsistència. Les quaranta-quatre receptes, còpia de les originals fetes a mà i amb algunes ratllades, convidaven a endinsar-se al món pastisser i, en el trasbals del forn i els fogons, recuperar les olors i els gustos de les cuines tradicionals; les coques, els bunyols o les tortades que formaven part dels càlids records de la nostra infantesa.

Tot ve al cas quan m’ha arribat a les mans un nou llibre de receptes de cuina, fet des de la sensibilitat de qui se sent un autèntic aficionat als fogons –com, també, aficionat a moltes altres coses– i que ha recopilat tot allò que les seves àvies, Carme i Lourdes, convertien en el miracle de la taula i fan recordar a El que es menjava a casa, que és el títol del llibre. Carles Ginès és un gironí provinent del món de l’empresa que ara, prejubilat, es dedica a les seves aficions, de les quals destaquen la cuina i la micologia; autèntic expert en bolets, sobre els quals ha escrit algun llibre, és membre fundador de l’Associació Micològica de Girona.

Més d’un centenar de receptes expliquen els fogons de tres generacions d’una família gironina, mantinguts per les àvies, la mare i el mateix autor, que comenta cada menja i la situa en l’àmbit familiar i en la tradició de les festes senyalades en vermell. Encara, en una llarga i imprescindible introducció, Ginès ens fa passejar, acompanyant les àvies, pels mercats i les botigues de la segona meitat del segle passat, quan la compra diària ocupava les primeres hores de la jornada i calia descobrir el preu més assequible o el producte millor, encara que tot tenia una certa rutina i es conservava la fidelitat entre compradors i venedors. Després, el calendari marcava els plats diaris –l’arròs, el dijous; els macarrons, el diumenge…–, els productes de temporada –fruites i verdures segons estiu o hivern– o les diades assenyalades –Nadal, Setmana Santa, festa patronal…–, amb les sorpreses d’una troballa impensada al mercat o amb una bona oferta a la botiga. Sense oblidar els berenars més tradicionals, aquells que ara semblen perduts davant la dictadura de la brioixeria industrial. Els records associats al menjar porten aromes i textures, anècdotes familiars i imatges nostàlgiques que, amb el temps, resulten avellutades i de tendra dolçor.

Joan Roca, mestre de fogons i amic de Carles Ginès, prologa el llibre i afirma amb contundència que el treball publicat «és una eina valuosíssima per ajudar-nos a preservar la cuina tradicional», i constata que «el gran moment de la cuina moderna catalana no existiria si no l’hagués precedit una gran cuina tradicional». D’altra banda, l’il·lustrador Pere Ginard ha fet una bona feina i converteix el llibre en una autèntica obra d’art que fa bé de tenir a les mans.

He de dir que, entre les receptes recomanades, he trobat un munt de cuinats que es feien a casa meva i que encara fem quan la meva dona i jo ens disputem els fogons. És la constatació que hi ha una cuina tradicional i casolana que segueix conservant-se a moltes llars i que deu la implantació a molts anys i moltes hores perdudes a l’entorn dels fogons per generacions de mares i àvies que, amb cassoles i paelles, feien obres d’art de la gastronomia, en un temps en què encara es cuinava amb carbonet o es guardava la fruita sobre l’armari i el bacallà penjat al rebost (de tot això també en parla el llibre). El que es menjava a casa és un llibre per tenir prop dels fogons o a la secció de la biblioteca familiar que guardem a la cuina. I, segur, que el que es menjava pot seguir menjant-se, mentre la flaire de les coses bones anirà envaint tota la casa. Ginès ens diu que el passat és present i que sempre hi ha un lloc per a la bona cuina feta amb estima.

‘El que es menjava a casa’ a De Vinis

Share

(Del blog De Vinis de Joan Gómez Pallarès, 4 de febrer del 2010)

Ell diu que és un aficionat i jo no li negaré la condició perquè el DIEC li fa costat: “1 adj. i m. i f. [LC] [SP] Que cultiva alguna activitat sense tenir-la per ofici.” Però en Carles Ginès és molt més que això: de la passió n’ha fet afició, de l’afició n’ha fet virtut i de la virtut, art. Mireu, si no us creieu el que dic. Intueixo, a més, que la jubilació li ha arribat en un moment dolç i si algú podia pensar que la pota que quedava una mica coixa era la de l’escriptura, ara ens sorprèn amb un monument (és a dir, allò que està cridat a perdurar) de la literatura gastronòmica.

El que es menjava a casa, il.lustració de Pere Ginard

El que es menjava a casa (amb pròleg de Joan Roca) és un deliciós recull de la memòria gustativa i olfactiva dels Ginès de Girona, fet a base de les receptes de besàvies, àvies i mares passades pel sedàs d’un nen que va créixer entre mercats i cuines. Aquesta manera d’entendre el món a través de la relació amb el que ens acull, estació rere estació, a la cuina i al rebost, està desapareixent: les cireres arriben al gener i les maduixes fa dies que corren pel mercat… Ginès ha fet un exercici visceral, literalment, i d’ell n’ha sortit un llibre que jo he llegit gairebé com llegeixo Josep Pla (no sé si li agradarà la comparació, però El que hem menjat m’ha vingut sovint al cap…): amb plaer, amb complicitat, amb un mig somriure als llavis i, sobretot, amb moltes ganes d’anar a comprar i posar-me a cuinar!

Arròs de bacallà esqueixat, arròs de miracles (amb una llauna de tonyina!), col i patata amb xulla (cansalada viada), patates viudes, pota i tripa a la vinagreta, truita de carxofes, bacallà amb ous durs, carxofes i pèsols, calamars farcits, conill amb caragols, fricandó, pollastre amb farcellets de col, compota de pomes, crema, torradetes de Santa Teresa… Hi ha estones que he arribat a pensar si no m’havia equivocat de família i en Ginès i jo havíem compartit alguna cosa que H.G.Wells hauria d’haver esbrinat. El seu llibre depassa l’entorn gironí i s’endinsa en les arrels d’un país i d’un territori (som el que hem menjat i mengem) on tots hi acabem reconeixent àvies i mares, les seves cuines i els nostres mercats. Vet aquí un mèrit afegit del llibre: a més de la veta gàstrica, en Carles Ginès ens ha tocat la veta sentimental i jo, que vinc de l’Anoia i la plana de Vic (per part d’àvies i mare cuineres), també m’hi sento representat!

Que duri molts anys el llibre, que el facin servir les generacions que ens han de convertir en ombres i, per sobre de tot, que el llantiem força a la cuina: serà senyal que l’objectiu de l’aficionat Ginès s’ha acomplert.

La il·lustració de la portada (la mateixa que ofereixo aquí) és de Pere Ginard. El llibre, com a objecte, és una altra meravella: la compaginació, el tipus de lletra, el paper, l’olor que fa, les il·lustracions, tot el que han preparat els de Riurau Editors, el converteix, també, en un objecte preuat per ell mateix. Si hagués estat una magdalena, ja no en quedarien ni les molles…

Riurau Editors en una exposició del FAD

Share

Riurau Editors ha estat seleccionada per a l’exposició “Petits editors, grans llibres” organitzada pel FAD (Foment de les Arts i el Disseny).  Els llibres de Riurau Editors són dissenyats per l’estudi de David Torrents i il·lustrats per Pere Ginard, de Laboratorium. L’exposició s’inaugurarà el dimecres 23 de desembre del 2009 a les 19.30h, a la sala d’exposicions del FAD (Plaça dels Àngels, 5-6, 08001 Barcelona), i es podrà visitar entre el 24 de desembre del 2009 i el 22 de gener del 2010, de dilluns a divendres de 14 a 20h, i dissabtes d’11 a 20h. Podeu saber-ne més detalls en el blog de l’exposició.

El que es menjava a casa, cuina tradicional de Girona

Share

El que es menjava a casa

Riurau Editors publica el llibre de cuina El que es menjava a casa, de Carles Ginès, amb pròleg de Joan Roca i il·lustracions de Pere Ginard. Ja el podeu adquirir a les llibreries o a la web de l’editorial.

El que es menjava a casa arreplega l’experiència gastronòmica de tres generacions d’una família gironina. La cuina que s’hi recull és tan curiosa com de procedència difícil de definir: cuina empordanesa, cuina marinera de l’Empordanet, cuina dels tapers de les Gavarres, tocs de cuina francesa… És, en suma, la cuina que es feia a Girona i als seus voltants fa una colla d’anys.

Com diu Joan Roca en el pròleg, aquest llibre «és una eina valuosíssima per a ajudar-nos a preservar la cuina tradicional de Girona. És també la constatació que el gran moment de la cuina moderna catalana no existiria si no l’hagués precedit una gran cuina tradicional.»

Carles Ginès (Girona, 1946), pèrit industrial elèctric i empresari retirat, es dedica plenament a les seves aficions: la fotografia d’ocells i de la natura en general, la micologia, la cuina i els viatges. A la seva web personal podeu veure bona part de les seves fotos i dels seus escrits.