Presentació de ‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’ a la Valldigna

Share

artscartellTítol: «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians»
Qui: Guillem Calaforra i Josep J. Conill
Categoria: Literatura i paraula viva
Dia: 5 de maig del 2013, diumenge
Hora: 12.00 hores
Espai: Molí del Pla, Tavernes de la Valldigna

Dins la 4a edició del festival LLETR3S.

Amb els ulls d’una nena de dotze anys (Riurau Editors, 2012) són les memòries d’una de les poquíssimes supervivents de l’abans nombrosa població jueva de Lwow, l’antiga capital de la regió de Galítzia i ara pertanyent a Ucraïna, que els nazis van ocupar de l’any 1941 al 1944. L’autora, Janina Hescheles, fou rescatada per un grup resistent jueu polonés el 1943 i aconseguí salvar-se, amagada en un refugi de Cracòvia. Allà, quan la seua vida encara perillava, redactà aquestes pàgines. En aquells moments, Janina tenia dotze anys. L’edat de l’autora ha fet que en alguna ocasió s’haja comparat aquest text amb el famós diari d’Anna Frank, però les diferències —segons el parer d’Enric Sòria— són més acusades que les semblances. El Diari d’Anna Frank és la introspecció profunda i claustrofòbica d’una adolescent tancada amb la seua família en un pis clandestí d’Amsterdam. Enllà de les quatre parets del seu recer, que és la seua presó, tot el que passa al carrer, les accions dels botxins i els patiments de les víctimes, només pot ser conjecturat. En canvi, Janina Hescheles és un testimoni atordit i angoixat del desfermament de l’horror, un dia rere l’altre, a la seua ciutat. Les seues paraules —redactades de pressa quan el malson encara no havia acabat, amb tota la immediatesa del tremolor a dins i l’automatisme una mica inconscient dels infants— són les paraules d’una xiqueta. D’una xiqueta ben educada, bona lectora, molt lúcida i bastant destra a l’hora d’expressar-se, però que encara és una xiqueta, i té la vivor i la quasi al·lucinatòria precisió fotogràfica que guarden els records dels infants trasbalsats. Amb l’activitat «Janina Hescheles amb els ulls de dos valencians» es busca que Guillem Calaforra, autor de la versió catalana des de l’original polonés —el llibre ha estat traduït només a l’alemany, a l’ucraïnés, al rus i al català—, dialogue amb Josep J. Conill, sociolingüista, poeta i assagista, bon coneixedor de l’obra de Janina, i que ens facen partícips de la troballa d’un text sacsador.

‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

Share

Amb els ulls d'una nena de dotze anys(Publicat a la revista Caràcters, abril del 2013.)

Janina Hescheles
Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Traducció de Guillem Calaforra
Riurau Editors, Barcelona, 2012

Quan el 29 de juny de 1941 l’exèrcit alemany ocupa Lwów, la seua ciutat, Janina Hescheles era una xiqueta de deu anys. Durant el temps que va durar aquesta ocupació, cent cinquanta mil jueus hi van perdre la vida, fins al punt que el 1945 només n’hi quedaven dos-cents seixanta. Janina serà un d’aquests escassos supervivents, i l’horror que viu quedarà fidelment reflectit en les memòries que escriu amb només dotze anys, i que ara tenim ocasió de llegir per primera vegada en català. Una obra que no té valor literari, que no pot tenir-lo: són records escrits per una nena que acaba de ser alliberada d’un camp de concentració. No hi ha consciència artística, el manuscrit no té cap traça d’esmena o de reescriptura de cap tipus. I, tanmateix, no cal dir que té un immens valor en tant que document històric; més encara, per l’edat dels ulls que miren i de la veu que narra. I la immediatesa del dietari en brut és allò que li atorga intensitat. Continua la lectura de ‘Memòria de l’Infern’, de Pere Calonge

‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

Share

Amb els ulls d'una nena de dotze anys

(Publicat al Blog del CAL, 2 d’abril del 2013)

Amb els ulls d’una nena de dotze anys
Hescheles, Janina, Riurau Editors, Barcelona, 2012, 113 p., 13,50 €.
Traducció: Guillem Calaforra.

Aquest és el relat d’una xiqueta polonesa del procés de persecució i extermini dels jueus entre 1941 i 1943 a la ciutat de Lwów, enclavada a la regió de Galítzia, que pertany actualment a Ucraïna. Va redactar els fets en un quadern immediatament després de ser rescatada del camp de treball. La va alliberar-ne un grup de la resistència polonesa del Consell d’Auxili als Jueus.

Alguns pensaran que parle d’un text similar al Diari d’Anna Frank. Tanmateix, res a veure. O poc a veure, perquè no ens presenta d’una manera intimista la convivència d’un grup de persones en un petit pis amagat, com en el cas de l’alemanya, sinó que ens ofereix una visió infantil però detallada del terror i del caos que assolava els carrers de la ciutat polonesa; una visió carregada de dades d’importància documental. Continua la lectura de ‘Amb els ulls d’una nena de dotze anys’, blog del CAL

Entrevista a Janina Altman (Hescheles)

Share

Amb els ulls d'una nena de dotze anys(Publicat al diari Levante, 1 de febrer del 2013. Descarregueu l’arxiu en pdf.)

«L’Holocaust no ens dóna dret a fer fora la població palestina»

Llíria ofereix l’oportunitat única de veure i escoltar en directe una supervivent de l’Holocaust. Janina Altman ve expressament d’Israel per parlar del llibre que va escriure amb 13 anys, que ara s’ha traduït al català, i on conta la seua experiència en el camp de concentració de L’viv. Una invitació a reflexionar sobre la vida, la mort i el sentit de la història.

Janina Altman va escriure el llibre el 1944, just després que els antifeixistes la rescatessin del camp i li donessin una llibreta i un llapis.

Dissabte 2 de febrer es presenta a Llíria Amb els ulls d’una nena de dotze anys, les memòries de Janina Altman escrites l’any 1943, en plena segona Guerra Mundial, quan l’autora tenia 13 anys i tot just feia unes setmanes que havia pogut escapar del camp de concentració Janowski, de L’viv (Ucraïna, aleshores Polònia). Continua la lectura de Entrevista a Janina Altman (Hescheles)

“Amb els ulls d’una nena de dotze anys”, ressenya de Sal·lus Herrero

Share

(Article de Sal·lus Herrero publicat al diari Avui, 5/1/2013)

Guillem Calaforra acaba de traduir del polonès al català, a l’editorial Riurau, un llibre de Janina Hescheles (Altman, de cognom de casada), que, hui dia, és una dona major, de 82 anys, que viu a Haifa (Israel). Encara és una destacada activista pro drets humans i col·lectius de la Palestina ocupada. És un llibre molt interessant perquè al text escrit, el 1943, quan tenia tretze anys, i publicat, per primera vegada el 1946, narra la seua esgarrifosa experiència en un camp de concentració nazi, als dotze anys, on eren com “cadàvers vius”, “esquelets que caminen” que cantaven cançons alegres i reien quan anaven al poble perquè no els compadiren i “havien d’anar a treballar per un camí sembrat de cadàvers”, “infants que eren soterrats vius” i sovint desitjaven morir sense sofrir més perquè viure esdevenia un patiment continu. Continua la lectura de “Amb els ulls d’una nena de dotze anys”, ressenya de Sal·lus Herrero

‘Lwów, de la pèrdua a l’anihilació’, de Joan Garí

Share

(Article publicat al diari Ara el 25/1/2013)

Lwów és una ciutat de la Galítsia oriental que va pertànyer a Polònia fins al 1945. Des de llavors forma part d’Ucraïna. És un enclavament estratègic per on han passat els grecs, els armenis, els italians, els alemanys, els polonesos, els jueus i els ucraïnesos. Cadascú ha anomenat la ciutat en el seu idioma: Lemberg en alemany, L’viv en ucraïnès, Lemberik en jiddisch. Els cent cinquanta mil jueus que hi vivien abans del nazisme van ser exterminats en la seua pràctica totalitat per Hitler. Stalin va perseguir els polonesos amb una vesània equiparable. Ara és una ciutat ucraïnesa que cerca retrobar-se amb les seues arrels multiculturals i plurinacionals.

En realitat, Lwów ja era una urbs molt literària abans que algú parés esment en el paper essencial que representà dins el procés de destrucció dels jueus de l’Europa Oriental. L’any 2007, sense anar més lluny, es van publicar en castellà, per pura coincidència, tres llibres que evocaven a l’uníson la ciutat perduda des d’una perspectiva polonesa. Continua la lectura de ‘Lwów, de la pèrdua a l’anihilació’, de Joan Garí

‘Una ciutat sota el nazisme’, d’Enric Sòria

Share

(Article publicat al diari Ara, 1/12/2012)

Riurau és una editorial petita, però coratjosa, que ha publicat llibres de l’envergadura del Faustde J.W. Goethe, i La democràcia a Amèricad’Alexis de Tocqueville, i que mereix tota l’atenció. Ara ens sorprèn amb un llibre breu i poc conegut que també mereix de sobres aquesta atenció. Es tracta de les memòries d’una de les poquíssimes supervivents de l’abans nombrosa població jueva de Lwow (ciutat també anomenada L’viv i Lemberg), l’antiga capital de la regió de Galítzia i ara pertanyent a Ucraïna, que els nazis van ocupar de l’any 1941 al 1944. L’autora, Janina Hescheles, va ser rescatada per un grup resistent jueu polonès el 1943 i es va salvar, amagada en un refugi de Cracòvia. Allà, quan la seua vida encara penjava d’un fil, redactà aquestes pàgines. En aquells moments, l’autora tenia 12 anys.

L’edat de l’autora ha fet que en alguna ocasió s’haja comparat aquest text amb el cèlebre diari d’Anna Frank, Continua la lectura de ‘Una ciutat sota el nazisme’, d’Enric Sòria

Diccionari de partició de mots

Share

Si feu composició de texts en català, aquesta eina us pot ser d’utilitat. Davant la falta d’un bon diccionari de partició de paraules en català, a Riurau Editors hem desenvolupat el nostre propi diccionari. Ara el posem a la disposició de tothom. Amb aquesta eina podreu fer la partició de mots de manera automàtica i correcta per a pràcticament totes les paraules contingudes en els diccionaris normatius. Hi hem seguit els mateixos criteris que els diccionaris d’Enciclopèdia Catalana. El podeu descarregar en format Hunspell o com a extensió per a LibreOffice.

Versió 1.0 (23 novembre 2012)

Llicència: GNU GPLv3

Visiteu la pàgina Eines d’edició.

Amb uns ulls de xiqueta, d’Enric Sòria

Share

(Article publicat al diari El País, 12/11/2012.)

No és la primera vegada que esmente ací les activitats de Riurau Editors, no solament perquè és una empresa altament meritòria, sinó, sobretot, perquè de tan meritòria com és, no deixa de sorprendre’ns. El fundador d’aquesta editorial és un jove músic valencià que, cap al 2009, es va traslladar a Barcelona, Jaume Ortolà. Des de llavors, ha anat publicant un grapat selecte de títols de la categoria del Faust de Goethe –ni més ni menys-, el Michael Kohlhaas i El príncep de Homburg de Heinrich von Kleist, La democràcia a Amèrica d’Alexis de Tocqueville, els Contes drolàtics d’Honoré de Balzac i Sentit comú de Thomas Paine, entre altres. El que tenen en comú és que són obres mestres d’això que en diem la civilització occidental, llibres que convé de llegir i rellegir moltes vegades i que se’ns fan indispensables. I si és cert que hi ha molta gent al món que fa la seua vida, sembla que prou bé, sense sentir la necessitat de llegir-los, l’única cosa que podem dir és que ells s’ho perden, i que perdre’s el millor no val la pena.

Alguns d’aquests llibres ja s’havien traduït al català –en versions molt antigues-; d’altres, és gràcies a Riurau que els podem llegir en la nostra llengua. És un gran servei. Cal dir, a més, que Ortolà no és solament el fundador i director de l’editorial. També n’és l’ànima, el factòtum i el traductor –molt competent- de la majoria dels títols a què adés m’he referit. De tant en tant, col·labora en aquests treballs un altre valencià, Guillem Calaforra, autor d’un notable assaig sobre música, So i silenci, i d’algun pròleg substanciós. Ara és el traductor d’un llibre que és una altra sorpresa. Ací no es tracta d’un clàssic recuperat, sinó d’un document estremidor: els records d’una de les escassíssimes supervivents de la comunitat jueva de Lwow, destruïda pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, redactats a corre-cuita per l’autora, llavors una xiqueta de 12 anys.

Amb els ulls d’una xiqueta de dotze anys és exactament el que el títol ens diu que és. Janina Hescheles tenia 10 anys quan l’exèrcit alemany entrà a la seua ciutat. Aquell mateix dia, va veure desaparéixer son pare per sempre. Els carrers eren plens de gent que colpejava els jueus, amb pals, graneres, pedres i el que fóra. Tot eren crits, sang i vidres trencats, fins al punt que “no es podia reconéixer la ciutat”. El malson va començar així, i en el cas de Janina havia de prolongar-se, cada volta pitjor, durant dos anys, fins que un grup resistent jueu va aconseguir rescatar-la i amagar-la en un refugi de Cracòvia, on, encara en perill, va redactar aquests records.

Les breus memòries de Janina Hescheles són un dels documents més espantosos que ens ha deixat aquella esgarrifosa bogeria que va ser l’extermini dels jueus d’Europa. I ho són perquè ens ho conta una xiqueta atemorida, amb aquella capacitat de suportar quasi qualsevol cosa que tenen els xiquets i, d’altra banda, amb aquell profund desvaliment dels infants abandonats, perduts en circumstàncies monstruoses. Per a Janina, els carrers familiars es van convertir de sobte en un infern, va veure morir sa mare, va veure el rebuig i l’odi dels seus parents no jueus, va veure la dignitat i la impotència d’un heroisme condemnat (“com que no volíem fer veure el nostre estat deplorable, pel camí cantàvem marxes alegres”). Les seues reflexions són esforços desesperats per assimilar coses inconcebibles. Les seues descripcions, en canvi, tenen la precisió implacable que de vegades habita en la mirada d’un infant trasbalsat. Amb raó diu Iaroslav Hyrtsak que aquestes “són pàgines molt difícils de llegir, però hom no pot deixar de llegir-les”. Ni el lector més avesat a aquesta mena de literatura deixarà de sentir-se commogut per l’experiència i la mirada d’aquella xiqueta aterrida i valenta que va ser Janina Hescheles.

En efecte, aquest és un llibre excepcional, i també poc conegut. Es va publicar en polonés el 1946 i després s’ha traduït a l’alemany, a l’ucraïnés i al rus. Gràcies a Guillem Calaforra –que és un savi rastrejador de textos poderosos- i a Riurau, s’ha editat abans en català que en anglés, per exemple. A més, s’ha editat molt bé. L’excel·lent versió de Calaforra va acompanyada d’un pròleg explicatiu del traductor, un altre del professor de la universitat de Lwow (ara L’viv) Iaroslav Hyrtsak i d’un text escrit per a l’ocasió per l’autora, que encara viu. A més, l’edició inclou els poemes que Janina va escriure quan tot el seu món era aniquilat, i que tampoc són fàcils d’oblidar. Si en bona part la cultura és un intent tenaç de preservar la vida amb la memòria —i és precisament això el que ens caracteritza com a humans—, aquest llibre en fa honor, a la cultura i a la humanitat. Riurau pot estar orgullós d’haver-lo publicat, i nosaltres, li hem d’estar agraïts.